10 de març, 2008

Relat de campanya-59. L'anàlisi era encertat.

L’expressió de la voluntat dels ciutadans i ciutadanes ahir en les urnes estableix el següent quadre:




La participació va ser alta, quasi bé com la que es va produir en les circumstancies excepcionals del 2004. Per tant, caldrà que ens fem mirar més atentament les causes de les elevades abstencions d’altres comicis. És evident que quan el cós electoral considera que hi en joc quelcom important no defuig la seva participació.

Els vots nuls i els vots en blanc, que alguns preconitzaven com a manifestació de rebuig vers la política dels “polítics”, no sols no han estat expressius sinó que han disminuït força.

El resultat de la participació dóna el següent quadre en les forces que han tret representació parlamentària:


Fa just una setmana, al relat-50, feia una anàlisi sobre el bipartidisme. Ahir al vespre i avui als mitjans, tothom parla de bipolarització, i em reafirmo en el que allà vaig dir. Més enllà de la Llei d’Hont amb les actuals circumscripcions, especialment sagnant pels d’Izquierda Unida, hi ha altres causes que s’han de comprendre millor. El que hi havia en joc eren dos models de societat i de com fer anar el país, molt contraposats per expressa voluntat del Partit Popular. Els electors, d’uns i altres, ho han tingut molt clar.

A Catalunya, l’eix dreta/esquerra ha prevalgut perquè l’esquerra, els socialistes d’aquí i d’allà, incorporen, (bé, no tinc inconvenient en acceptar) poden incorporar, la diversitat territorial, mentre que la dreta, els populars, la rebutgen. I d’aquí en surten dos ventalls contraposats en el que el nostre és més gran, encara que amb un petit retrocés. I amb aquesta imatge es reobrirà el debat polític a la IX legislatura democràtica.




*********************

Llegit als diaris:

Per començar, l’acudit d’en Ferreres a El Periódico:


Després, a La Vanguardia, l’ Antoni Puigverd: “En Catalunya está la explicación

"El verdadero triunfador de las elecciones no es ZP, sino el PSC. Por su capacidad de convertirse en refugio. Es el partido que recoge el noucentisme de Obiols y el acatalanismo de Estopa o la Juani. Es el voto útil catalanista y el voto español de concordia, el voto liberal y el obrerista. El problema es qué hacer con tantos votos. El PSOE ha ganado, ¿pero seguirá teniendo el PP la iniciativa, al responder a unos sectores sociales más homogéneos y agresivos? ¿O entrará el PP en una crisis interna, que permitirá a los náufragos seguir navegando hacia alguna parte? Quien resiste gana, en España. Se ha librado el segundo asalto. Pero no ha terminado el combate. La victoria es clara, pero el PP sigue ahí, tocando el cogote de ZP con su aliento: "¡Embustero!"."

Per acabar, a El País, Mikel Ormazábal: “
Dos votos en silencio

“Los observadores internacionales a los que la izquierda abertzale ha invitado para seguir las elecciones no pasaron ayer por Mondragón. No vieron el tremendo sufrimiento que arrastraba todavía la cara de María Ángeles Romero, ni el gesto de dolor de su hija Sandra, la viuda y la mayor de los tres hijos del ex edil socialista de esa localidad guipuzcoana asesinado a tiros el viernes por un pistolero etarra. Estaban tales observadores (abogados y periodistas, en su mayoría) a otra cosa, al parecer. Los 18 observadores internacionales, en Euskadi desde el pasado jueves, fueron invitados por la izquierda abertzale para contar lo que "realmente" pasaba en estas elecciones. Es posible que en algún apartado de su auditoría hagan constar que dos días antes de abrirse las urnas murió a manos de ETA un hombre que no pudo votar.

¿Qué van a contar "a toda Europa"? Los enviados tuvieron la oportunidad -la despreciaron- de ver en Mondragón a una familia deshecha, a una viuda y a su hija con las huellas del horror a flor de piel tras haberles sido arrebatado su ser más querido "por defender la libertad, la democracia y las ideas socialistas". No pueden dar fe de ello.”

Mataró, 10 de març.