Relat de campanya-54. La força del PSC.

Els que hi érem ja ho varem veure. Tothom també ho ha vist i sentit pels mitjans, la premsa, les ràdios i les teles. Un espectacular acte que quedarà gravat per molts anys en les nostres memòries. La força del PSC, una altra vegada el Sant Jordi a rebentar.

Ja sabíem a què anàvem, tots el que hi varem ser estem ben convençuts. Però volíem estar plegats i expressar amb la presència la nostra voluntat de cara a diumenge que ve. En Pujol que s’ho pensi. Però, si ja ho sap! Que això és Catalunya, que som Catalunya! Aquí estem els socialistes catalans!

La Rosa M. Sardà, sensacional recitant León Felipe: “...que no quiero, que no quiero, que no quiero, que no quiero que me entierren con cuentos,...”. En Montilla, de President de Catalunya. La Carme, en Felipe, en Zapatero, sensacionals!

Retrobar els companys i companyes, escampats aquests dies arreu del país “predicant” el nostre missatge. L’Isabel em diu que porta més de 4.000 quilòmetres. La Meritxell, fixada a Barcelona amb tres actes cada dia. L’Elisenda, patint per compaginar les seves activitats acadèmiques. En Jordi, que em diu que algú li va enviar un post en nom meu i que no s’ho vol creure, ja, ja,... La Montse que va anar a Tordera i no va parlar sols dels caçadors. En Carles que diu que l’acte de Palau va anar molt bé. L’Esperançeta a qui faig de xofer. L’altra Montse de Girona que em dona una xapa del GO!, En Francesc que ha obert un blog. La Tere que em retreu carinyosament que faci la claca a en Solbes. L’Ernest, frissant per la noticia del descobriment d’unes restes que potser siguin les de l’Andreu Nin. En Joan, amb els “me cangun conys”, que els haurà de polir ara a Madrid, l’Àlex, exultant,... La Laia, amunt i avall, treballant. Necessitaràs reposar una miqueta dilluns, bé, com tots nosaltres.

I em vaig emocionar, quant al finalitzar l'acte anant cap a la sortida, en una cadira de rodes vaig trobar-me i abraçar en Francisco Melero, que va ser regidor amb mi a començament dels anys 90, que acompanyat de la seva filla i el gendre no es va voler perdre l’acte. I tants i tants amics i companys ...

Mataró, 7 de març.