12 de març, 2008

"Operación bikini".

Res, que amb els esmorzars, dinars i sopars de la recent acabada campanya electoral i amb els actes dels diumenges al matí que m’han tinguda arraconada la bicicleta la figura s’ha desestabilitzat. (què bons els xurros del mercat de Tordera!)


Si, algun quilo de més. M’he engreixat. I ara ve l’estiu. A veure, com haurem de lluir la “panxeta”!? Una mica ja és normal, però més del compte és anti estètic. Com lluirem el trajo de bany!?

Per això ara caldrà tornar a agafar les bones costum: el anar en compte amb el menjar i el beure, fer exercici, caminar, tornar a la bici,... És que a més, quan torni a posar-me els trajos per anar a la feina no em cabran i serà un problema econòmic si n’he de comprar de nous. (Ja t’ha sortit la vena del català garrepa)

En d’altres campanyes que n’era més protagonista, vaja “el protagonista”, m’alimentava d’arròs, pomes i iogurts. M’aprimava. Aquesta ha estat al revés. Per això ara cal recuperar la figura. Suposo que hi hauran les jornades ciclistes parlamentaries del juliol, i arrossegar alguns quilos de més es nota a l’hora de pedalar.

******************************

Llegit al diari:

En Lluis Foix obre avui la seva llibreta (La Vanguardia) lapidari:

“En la hora de la derrota, los partidos tienden a analizar el inesperado comportamiento de los votantes en vez de revisar las estrategias por las que han perdido.”

Però qui rebla el clau és l’amic Jordi García Soler:

“En política, como en cualquier otro aspecto de la vida humana, no hay nada peor que inventarse una realidad y acabar creyéndosela. En Cataluña llevamos ya muchos años, demasiados, viviendo y padeciendo la perversa dicotomía entre el país real y el país virtual. Un país, este último, basado en todo un complejo entramado de lo políticamente correcto que vienen dictando de forma arbitraria un reducido pero influyente círculo de políticos, opinadores y periodistas. Para todos ellos han sido una sorpresa mayúscula los resultados de las pasadas elecciones generales, que han venido a desmontar por completo el andamiaje de su país virtual."

"¿Dónde está el català emprenyat? ¿Y cómo es posible que tantos, tantísimos catalanes hayan votado a un partido como el PSC, al que tantos periodistas e informadores niegan la condición de partit català, atribuida en exclusiva a las formaciones nacionalistas, cuya suma de votos el 9-M fue sólo de 1.064.244, frente a 1.672.777 sufragios obtenidos por el PSC? ¿Cómo es posible que los catalanes voten a partidos que no pertenecen a la categoría de partits catalans?

El 9-M ha puesto punto final a un espejismo, mostrándonos el espejo de la realidad de la Cataluña de hoy.”

Jordi García-Soler: "El final de un espejismo" a El País, ed. Catalunya. 12-03-08.

Mataró, 12 de març.