Repeteixo cartell amb la Carme Bastida. A Premià de Dalt, presentats per en Jaume Cases, el nostre futur cap de llista a les municipals.
Quina diferència! Els anys, i els quilos, comporten que cal treure ferro per anar més lleuger. Ahir amb en Remigi vam sortir directament cap a la carretera de Mata i vam anar fins al Pollastre, i em vaig trobar molt còmode pedalant (al meu ritme, és clar). La baixada des d’Arenys de Munt, per la Vall Alta cap a la costa, molt fresca. Ja som a la tardor.
Mataró, 23 d’octubre.
Les xifres de les diferents balances permeten veure’n la seva importància relativa, allà on hi ha els problemes, i especialment posar de manifest l’elevat grau de internacionalització de la nostra economia i el creixent pes de les transaccions financeres. A l’exposició hi poso un títol una mica cridaner per captar l’atenció dels assistents que intento justificar al final a les conclusions. La qüestió que deixo a l’aire és si continua tenint sentit l’anàlisi de les transaccions en clau nacional/estatal en l’espai de la moneda única i en un món globalitzat.
Mataró, 21 d’octubre.
Aquell acte va representar la meva manifestació pública de militància socialista. Ja feia algun temps que de la mà d’en Pep Molsosa, i l’estímul d’en Joan Reventós, participava en un cercle de Convergència Socialista a Mataró però d’una forma amagada, semi – clandestina, com exigien aquells temps incerts, però esperançats, de canvi. Aquell dia vaig formar part del servei d’ordre, una feina discreta però necessària.
Deu n’hi do del camí recorregut i de la feina feta. I de la que queda per fer...
Mataró, 15 d’octubre.
El premi Nobel de la Pau d’enguany ha recaigut al ensem en el professor Muhammad Yunus i el seu Grameen Bank.
Per l’acte ens vam aplegar al Robafaves un grapat de parents, amics i coneguts d’en Pep. Avançat, com sempre, en els temes de les noves tecnologies ha recollit aquests records en format digital, en un CD, més barat d’edició, més fàcil de consulta i amb possibilitats de separar el que més t’interessa, i que ocupa menys espai.
Tots i ser un acte de records de militància socialista, hi havia gent diversa fruit dels treballs i els temps. En Pep Comas, avui regidor a l’Ajuntament per IC-V, que va preguntar-se que hi feia ell en un “aquelarre socialista”, va fer una “currada” intervenció sobre la memòria en general i sobre la personalitat d’en Pep (corcó, el va definir). L’ Arcadi Vilert va fer una reflexió en veu alta sobre si havia valgut la pena els esforços que hi vam dedicar per construir aquelles coses. En Joan Ametller amb la seva presència donava testimoni de l’amistat construïda a partir d’aquelles lluites, amb l’anècdota que ens va recordar que, a diferència d’ara, no hi van haver colzes i empentes per presidir el primer míting, i com es va trobar presidint-lo sense voler. En Pep Canal, un altra històric d’IC-V, va fer més de cent quilòmetres, ens va explicar, per acompanyar a en Pep tot recordant la il·lusió d’aquells temps en la construcció de la nova realitat a l’Administració i manifestant la seva satisfacció per haver-hi contribuït. En Joan Tudela, que va venir de Barcelona, per demanar-li a l’autor que aquests entremesos tinguessin continuïtat ja que té moltes més coses a explicar-nos.
La meva intervenció, a més de comentaris puntuals sobre anècdotes viscudes en comú amb els presents, va començar amb un paral·lelisme amb la sèrie televisiva “Cuéntame” i la advertència de que la democràcia cal conrear-la contínuament i concloent en que darrera les accions que es recorden i dels seus protagonistes i ha molta gent anònima que les fa possibles.
Mataró, 14 d’octubre.
