Des de fa molts anys, des de la represa de la democràcia, el debat recurrent a Catalunya ha estat girant en torn a les essències. Som, no som, que hem de ser, com estem, l’encaix, ens volen, els volem,... L'Estat de les autonomies va començar com un experiment per resoldre els “casos” català i basc i s’ha convertit en un ample procés descentralitzador de l’Estat que poc podien imaginar-se els que el van començar. Generalitzat, acceptat, amb un èxit notable, de tal manera que ara es fa difícil pensar que sigui reversible, o que pugui haver-hi un altra cosa.
La insistència nacionalista a Catalunya d’anar més enllà, de corregir i augmentar el que es va aconseguir llavors, ha arrossegat un segon procés descentralitzador a l’Estat. Els més centralistes, que ja van haver d’acceptar la primera tongada, s’han resistit el que han pogut a continuar avançant. Però amb tenacitat i possibilisme Catalunya ha assolit un nou Estatut i darrera han vingut i n’estan venint els altres: Andalusia, València, Balears, Aragó,... i els que segueixen.
Ara és el moment de recollir els fruits i consolidar per un llarg període el que s’ha aconseguit. No és un procés automàtic, caldrà treballar força i durant un quant temps.
Els números de la despesa pública de les Administracions del Estat estan quedant distribuïts de la forma següent: Llevat de les despeses de la Seguretat Social, l’Administració de l’Estat té el 31% de la despesa, les Administracions autonòmiques el 51% i les locals el 18%. Ningú pot negar la profunditat del procés descentralitzador. Dues coses cal fer notar: La primera l’elevat volum de despesa administrada per les autonomies es deu a que les grans rúbriques de la despesa pública: la sanitat i l’educació estan a les seves mans. La segona, l’escàs pes de les administracions locals indica el possible camí de més descentralització que encara té el nostre sistema.
A tots dos punts dóna resposta la proposta socialista a les eleccions en les que ens trobem de cara l’1 de novembre. L’acció del proper Govern de la Generalitat ha de centrar-se en la gestió correcta de les necessitats més habituals dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Tota acció de Govern, de qualsevol nivell, té incidència més o menys en la vida dels ciutadans. Des de la política exterior, la guerra i la pau, a la gestió de l’aigua, per portar-la o treure-la de les cases. Però hi ha un conjunt de coses que són d’una importància que es palpa en la vida quotidiana de les persones: la sanitat, l’educació, l’habitatge, els serveis socials,... que s’han de resoldre el més a prop possible.
Quant els socialistes llencem la proposta de l’hora dels catalans i catalanes, dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, estem volem posar l’accent en les condicions de vida de les persones que viuen a Catalunya per sobre de debats que creiem que ja hem superat per força temps sobre les nostres essències. Aquests debats segurament els haurem de fer de i a un altre nivell tal com va el món avui en dia. L’energia, la immigració, els fluxos econòmics, el medi ambient,.. Segur que aquests temes ens han de preocupar, i hem de trobar marcs per discutir-los més enllà dels nostres petits territoris. Però la gestió de l’Administració autonòmica s’ha de centrar en els ciutadans i les ciutadanes d’aquí.
A això ens convoca José Montilla que crec que per la seva trajectòria i la seva personalitat és indicat per encapçalar aquesta etapa post Estatut que ara comença.
Els que hem estat Alcaldes sabem el que és estar a prop de la gent i dels seus problemes. Sabem el que és escoltar les a vegades contradictòries peticions de la ciutadania i donar la resposta adequada. El dia a dia, cada dia.
El proper dia 1 de novembre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen la paraula. Crec que, malgrat el que es digui i es pretengui obviar, l’acció del Govern de Catalunya dels darrers tres anys, i especialment la consecució del nou Estatut avala l’aposta per la continuïtat de l’experiència d’un Govern progressista encapçalat per un socialista. I sobre tot, pel que ara s’ha de fer. Cal que més enllà del País hi hagi la visió dels problemes i dels temes que preocupen als ciutadans i a les ciutadanes del País.
Mataró, 22 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada