09 d’octubre, 2006

En record del Guti.


Mai vaig ser dels seus orgànicament, però sóc dels seus ideològicament. Dels que creuen en que cal fer coses per que la vida de l’espècie humana sobre la Terra sigui més justa i els homes i les dones més lliures i iguals.

Darrerament coincidia amb l’ Antoni Gutiérrez Díaz a la tertúlia d'en Miravitlles de la COMRàdio on ell hi anava a títol personal. No representava l’organització a la que pertanyia suposo no pas per allunyament sinó perquè ell es representava a si mateix, a la seva trajectòria. Estàvem d’acord moltes vegades, encara que si tenia un punt de vista diferent t’ho feia notar amb cordialitat i exquisit tacte.

Recordaré sempre que en una campanya electoral, crec que era als anys noranta en plena etapa difícil pels socialistes, ens vam trobar a la Plaça de Santa Anna, i em va dir: "Ara cal que els socialistes (de base, vaig voler entendre) no afluixeu. Manteniu-vos ferms! Sou els que podeu dirigir aquest país".

Em van agradar les paraules d’en Salvador Milà, divendres per la ràdio, en el que el recordava com l’home “gramscià” que partia del anàlisi de la realitat i l’enfrontava sense dogmatismes preestablerts.

En el record, gràcies per la teva trajectòria, Guti.
Mataró, 9 d'octubre.