14 d’octubre, 2006

Endreçant records.

En Josep, en Pep Molsosa, ha presentat públicament els reculls que ha fet d’algunes de les seves vivències de quant érem joves. El primer míting socialista a Mataró, ja fa trenta anys, el procés de reconstrucció de la UGT a Catalunya, l’any 1977, la introducció de la informàtica a l’Ajuntament de Mataró, que ja vaig ressenyar, i els primers Ciutadans pel canvi, fruit de la victòria socialista del 1982.


Per l’acte ens vam aplegar al Robafaves un grapat de parents, amics i coneguts d’en Pep. Avançat, com sempre, en els temes de les noves tecnologies ha recollit aquests records en format digital, en un CD, més barat d’edició, més fàcil de consulta i amb possibilitats de separar el que més t’interessa, i que ocupa menys espai.


Tots i ser un acte de records de militància socialista, hi havia gent diversa fruit dels treballs i els temps. En Pep Comas, avui regidor a l’Ajuntament per IC-V, que va preguntar-se que hi feia ell en un “aquelarre socialista”, va fer una “currada” intervenció sobre la memòria en general i sobre la personalitat d’en Pep (corcó, el va definir). L’ Arcadi Vilert va fer una reflexió en veu alta sobre si havia valgut la pena els esforços que hi vam dedicar per construir aquelles coses. En Joan Ametller amb la seva presència donava testimoni de l’amistat construïda a partir d’aquelles lluites, amb l’anècdota que ens va recordar que, a diferència d’ara, no hi van haver colzes i empentes per presidir el primer míting, i com es va trobar presidint-lo sense voler. En Pep Canal, un altra històric d’IC-V, va fer més de cent quilòmetres, ens va explicar, per acompanyar a en Pep tot recordant la il·lusió d’aquells temps en la construcció de la nova realitat a l’Administració i manifestant la seva satisfacció per haver-hi contribuït. En Joan Tudela, que va venir de Barcelona, per demanar-li a l’autor que aquests entremesos tinguessin continuïtat ja que té moltes més coses a explicar-nos.

La meva intervenció, a més de comentaris puntuals sobre anècdotes viscudes en comú amb els presents, va començar amb un paral·lelisme amb la sèrie televisiva “Cuéntame” i la advertència de que la democràcia cal conrear-la contínuament i concloent en que darrera les accions que es recorden i dels seus protagonistes i ha molta gent anònima que les fa possibles.

Mataró, 14 d’octubre.