Al Consell de Federació.

Es celebra Consell de Federació dels socialistes maresmencs per recollir les propostes de les Agrupacions de possibles candidats per anar a les llistes de la nostra circumscripció a les properes eleccions generals, debatre-les (és un dir) i traslladar-ne la resolució pertinent a la Comissió nacional de llistes.

Agraeixo les mostres d’estima expressades i els obsequis que em són entregats. En tindré un gran record.

Aprofito per acomiadar-me dels càrrecs orgànics.

 "Companyes, companys:

El passat 15 de juliol vaig anar a veure al nostre encara Primer Secretari, José Montilla, per dir-li que s’havia acabat, que me’n anava a casa, que ja en tenia prou. El primer de juny havia escrit al meu blog: “Baixo del vaixell de sempre i pujo al petit bot de la meva historia i la meva dignitat”.

En el darrers temps m’he trobat molt incòmode en el nostre partit, en les seves estratègies, en la seva organització, en moltes de les seves decisions i així ho he manifestat, com és conegut. Al seu torn, l’organització del partit també m’ha manifestat la seva incomoditat per les meves posicions, especialment per fer-les públiques. “Ah, el blog d’en Manel Mas!” Les opinions heterodoxes mai han cotitzat a l’alça a les organitzacions.

Em retiro. Cap a casa. Ja heu vist que no he fet cap intent de tenir possibilitats de continuar ostentant càrrecs públics. Ja em vaig retirar voluntàriament dels orgànics. No tinc cap ganes de combat. Mai he fet combat orgànic per obtenir cap càrrec. Ara, a l’edat que ja tinc, menys.

Han estat molts anys, més de 32. He estat regidor, Alcalde i representant municipalista i ara darrerament Diputat en Corts. Des de sempre he estat membre del Consell Nacional. Més de mitja vida de la que estic molt satisfet del que he aconseguit fer pels meus ideals. Ja sóc gran, encara que no em sento vell, i potser és hora que em decanti, i més quan la meva veu discordant és marginal i solitària, el que em genera dubtes sobre si no estic desencertat.

Amb tristesa per mi, ja que aquesta ha estat la meva vida que hauré de reconduir, però també amb tristesa per les perspectives que veig a la nostra organització a la que no sé si podré ajudar a millorar gaire.

Puc dir amb satisfacció que sempre que he participat o encapçalat una llista socialista en unes eleccions els ciutadans/es l’han fet guanyadora. Però, ja està. S’ha acabat.

Permeteu-me en aquest moment agrair-vos la confiança que m’heu atorgat en tots aquests anys, vosaltres i els òrgans corresponents del Partit. També agrair-vos la paciència amb que m’heu suportat en aquest temps i demanar-vos excuses per les incomoditats i molèsties que us he pogut ocasionar.

Vull acabar amb una petita metàfora. En els anys 60 els Plans de Reconversió tèxtil estimulaven la destrucció de maquinaria obsoleta per modernitzar les indústries. El meu pare va recuperar de cal drapaire, de la ferralla, una màquina per bobinar fil que recordo el vaig ajudar a tornar a muntar peça a peça i que va servir després uns quants anys més. Sí, molt marginalment, però encara va ser ben útil.

Res més. Gracies."

Mataró, 29 de setembre.