L’organització del Maresme dels socialistes organitza unes xerrades en una jornada que titula “Cap al XII Congrés”. Ja fa temps em varen trucar per demanar-me que fes d’introductor d’en Joan Majó a la que porta per títol “Els reptes de l’esquerra davant la crisi”.
Penso per on pot anar en Joan. El conec de fa molt temps, sé el que pensa i el que diu. Darrerament està publicista i entre articles, llibres i xerrades, si l’has seguit, saps més o menys per on pot anar. Llàstima que no li fessin més cas. Va ser un Ministre d’Indústria efímer. Clar, a Madrid, el seu pensament i la forma de treballar eren massa avançats i no lligaven gens l’estil burocràtic i tradicional que llavors, 25 anys enrere, dominava i del que encara ara en queden restes.
Plantejo una curta explicació, quasi bé sintètica, de on estem partint del fet que l’any passat em vaig passejar per les agrupacions de la comarca (les que m’ho varen demanar) explicant abastament la situació amb gràfics i números. No calia, ara, repetir-la.
Varem anar, la societat espanyola per un camí equivocat en matèria econòmica. L’era de la totxana. Ens va anar bé en termes de creixement del PIB; en ocupació (malgrat que mai varem baixar dels dos milions d’aturats); aconseguint superàvits pressupostaris (2004-2007 els únics anys de més ingressos que despeses en tota la història de la democràcia espanyola); amb un grandíssim creixement de la població activa. Tot es va ensorrar amb la crisi financera internacional que va posar de manifest que el camí recorregut no era correcte, quan es va acabar el finançament fàcil que permetia la sortida de la sobreproducció existent.
Ara cal refer el camí, tirar enrere. Però amb dos pesats fardells a l’esquena: el de la taxa d’atur i el dels dèficits públics, més l’entabanament que portem al cap.
El camí de tornada a cercar la cruïlla per agafar el bon camí serà feixuc. Hi arribarem, però ens costarà.
Un cop allà caldrà ser suficientment clarividents per encertar un camí millor que el que varem emprendre a la passada dècada dels noranta. El món, però, va molt de pressa i no sé pas si el que pensem que ara seria desitjable emprendre serà possible. De moment estem al camí de tornada. Això és el que cal explicar, això és el que la gent cal que entengui. Sí no ho sabem o volem explicar, o si la ciutadania no ho entén o ho no vol entendre patirem molt.
Per cert, no vaig encertar el que pensava que diria en Joan.
Mataró, 24 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada