Desvagat*

*(vid. Fabra: Desenfeinat, ociós.)

Amb la publicació del Reial Decret de dissolució de Les Corts Generals deixo, automàticament, de ser Diputat, càrrec que vaig assolir a les eleccions generals del 2004 i vaig mantenir en les del 2008 fins avui mateix.

Ara estic desvagat, encara que espero no esdevenir, no ser, un desvagat. (Gràcies, Montse Palma, per l’apreciació, espero veure’t al teu Empordà). Encara m’esperen uns dies d’endreça. De papers, de documents, de records, …

Ja he guardat algunes identificacions: el carnet de Diputat, per exemple, i la seva versió digital que he fet servir menys encara. La targeta del servei de taxi de Madrid, i la VISA per comprar bitllets d’avió i passar peatges d’autopista.  La d’identificació del vehicle per l’aparcament del Palau del Congrés. Suposo que també la tarja del aparcament de l’aeroport. La d’Iberia Plus li queda un viatge, si vull volar ara hauré de tirar dels punts.

No em fa pas cap basarda, eren per la feina que ja no tinc i per tant s’amortitzen plegades. Hauré de corregir la signatura de resposta al ordinador. Sí, la sota signatura amb el càrrec, el nom i el telèfon de la meva assistent i l’adreça electrònica del Congrés (segurament hi anirà al darrera, cap a l’aigüera, la pàgina personal). Vaja, però, alguna feineta pels propers dies.

M’he apuntat a comprar, pel preu residual, l’ordinador portàtil. Suposo que algun servei em podrà donar encare. Diu que ens donen el telèfon. El terminal, no la línea. Hauré d’anar a negociar condicions per aquest servei més la connexió a Internet. Però bé, els requeriments ja seran menors.

Tinc alguna cosa de feina possible entre mans per continuar actiu que veurem què donarà de sí, i en cercaré alguna altra. No crec pas que a la meva edat, i condició, trobi gaires oportunitats professionals, però possiblement alguna en el camp del voluntariat, això sí, com a “bénévolant” que diuen els francesos. Estic a disposició si hi ha algú que creu que li puc fer un cop de mà.

Però, ja tinc lligades, amb companyia, sortides molt sovintejades de bicicleta i de caminar. Vés per on, no serà difícil enguany fer més dels 2000 quilòmetres que em vaig proposar de fer. Exercici barat i saludable. No arribaré a acabar-me els llibres que tinc per llegir a casa (i encara en compro de nous) i tinc per digitalitzar tots els vells vinils i cassettes de música. He agafat gust per escriure, que no és el mateix que publicar.

El telèfon deixarà de sonar, els mails s’aniran reduint, caldrà donar-se de baixa d’unes quantes coses que per militància, o per ajudar, hi estava apuntat (cal reduir despeses ja que també es reduiran els ingressos). Caldrà afinar el pressupost, però vaja, això no és molt preocupant. Ja estic en l’edat de vendre i no de comprar.

Res, nova vida. I que duri!

Mataró, 26 de setembre.