30 de setembre, 2011

Sacyr/Repsol.

És l’exemple darrer de com van anar les coses en els temps esplendorosos (per alguns) del finançament incontrolada de tot.

Ara, si Sacyr no pot tornar els crèdits que li varen deixar ha d’assumir les seves responsabilitats i no emmerdar més la troca. Si ha de fer fallida, doncs que la faci. El capitalisme no ha de comportar sols guanyar sempre, i guanyar els de sempre. Hi ha risc, no és un joc que sempre ha de donar beneficis, i si es perd, es perd.

Al seu torn, les entitats financeres, importants i reconegudes, que varen ajudar a un “pirata” (segurament tan pirata com ells)  també han d’assumir davant els seus accionistes que els ha sortit malament l’operació amb el que correspon. Que en lloc de guanyar-hi, hi hauran perdut, com en el cas de les hipoteques dels pobres treballadors que ara no poden pagar-les. Hauran de quedar-se les accions de Repsol al preu que els en donin ara i fer-ne el millor que puguin pel bé del país.

Ja se sap, en el capitalisme, a l’hora de vendre el preu real és el que te’n donen, no el que potser val. A l’hora de comprar també compte el mateix: el preu que te’n demanen, no el que potser val. És el joc. No diuen que és el millor joc? Doncs, a totes! Sense excuses ni subterfugis. Els talls… i els ossos.

I potser fora bo que els responsables d’aquesta operació fossin penjats pels … a la plaça pública per escarni i moralització social (encara que n’hi hagi algun dels meus). Candidat! Digues alguna cosa!

Mataró, 30 de setembre.