03 de setembre, 2011

Remake.


M’ha vingut al cap:

“No li diguis a la meva mare que sóc polític. Digues-li que treballo de pianista en una casa de barrets.”

Mataró, 3 de setembre.
Publicat per a

1 comentari:

Manuel Mas i Estela ha dit...

Vaig tenir dubtes sobre la conveniència de publicar aquesta entrada. Temor a que fos interpretada restrictivament, sols a les circumstàncies polítiques actuals. Crec, però, que el seguiment del que vinc deixant en aquest blog des de fa temps pot ajudar a comprendre el que em passa pel cap més enllà de lo immediat. La lectura aïllada del “remake” es pot mal interpretar i ser objectable. Era el risc, ho sento.

No, no és una actitud cínica, sinó trista. Reflecteix la tristesa sobre la situació general, la política, l’economia, en un moment personal pràcticament de comiat. Situació que és conseqüència d’uns temps i unes formes que no venen d’ara, sinó de força més enrere i que no són cap descoberta. Es veia a venir i ara sols estem recollint els fruit d’un recorregut cada vegada més confós i problemàtic amb responsabilitats molt repartides.

Potser un fracàs pels components de la meva generació que hem tingut moltes possibilitats que hem aprofitat i de les que podem estar contents. Ara, són les generacions que tenen recorregut les que han d’entomar el seu futur, el futur que els hem deixat.

Madrid, 7 de setembre.

07 de setembre, 2011 16:00

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)