Els vells coneguts de la Casa de Andalusia de Mataró celebren el trenta aniversari de l’entitat. Els he acompanyat en molts moments de la seva singladura i com ahir va dir el President, Paco Luque, amb moments de tot, de topades i d’acords.
Ahir tancaven un grapat d’actes amb que ho han commemorat. Primer el “cuadro de baile” de la casa. Sempre m’ha agradat l’espectacle visual que confegeixen les seves danses. Després un parlament. L’havia de fer la Manuela de Madre, però el seu estat de salut ahir no li va permetre, i va llegir el text que tenia preparat en Josep Mª Sala que com és conegut és un addicte als actes d’aquestes entitats, que va aprofitar per afegir coses de la seva collita. El lliurament de records de l’efemèride, i per acabar, la copa de “manzanilla”, de la mà de les noies que va portar en Malé, el representant a Catalunya de “La Guita”.
Ja no podem parlar en propietat d’immigrants andalusos a Catalunya. Els darrers van venir ja fa més de trenta anys. Els més grans tenen lògicament l’enyorança de la seva terra, d’allà on van néixer. Però els seus fills ja són d’aquí. Aquí hi ha fet, i hi faran, tota la seva vida. Per això, aquesta mena d’entitats aniran declinant del objectiu inicial que les va fer créixer i potser subsistiran com a entitats folklòriques sense més.
El pas d’andalusos es fa cap els catalusos o andalanes per acabar dins pocs anys en catalans a seques. Ah! I els d’aquí de tota la vida (?), els de soca-rel, haurem incorporat a les nostres costums el gaspatxo i el vi de Jerez entre moltes altres coses bones que ens hauran aportat tots aquells amb els que hem construït el que és la nostra col·lectivitat avui.
Mataró, 4 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada