Assentada ja la setmana “internacional” dels sopars d’empresa amb motiu de les festes nadalenques, van aposentant-se també els concerts de Nadal a l’estil dels de Viena. També, arreu del món, les cantades de cors amateurs del Messies de Handel, i els encontres de qualsevol esport de seleccions autonòmiques. És l’esperit del Nadal dels temps que corren, no sé si pagà, agnòstic, cosmopolita o papanates.
Max Oppenheimer. Die Philarmoniker (1935-1940). Osterreichische Galerie. Belvedere. Viena
A Mataró, la Caixa Laietana porta pel concert de Nadal a l’Orquestra Simfònica d’Alacant amb una coneguda selecció de valsos, marxes, polques, simfonies i obertures. Rossini, Mozart, Txaikovki, Strauss, Bizet,...
Tinc la sorpresa agradable amb el vals núm. 2 de Shostakovich que desconeixia (tampoc la meva cultura musical és res de l’altre món) No sé si vaig errat, però em va semblar que la interpretació era molt de “banda valenciana”. Potser és que la peça s’ho portava, o és la meva ignorància, o la suggestió causada per l’actuació durant el concert del director, Joan Iborra, que per cert, és catedràtic de percussió.
Evidentment no va faltar, en els bisos, la Marxa Radezky que el públic va acompanyar com cal. Una agradable vetllada mataronina.
Mataró, 23 de desembre.
(atenció amb els enllaços)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada