Dimarts y tretze. Reunió del G.P.S. al complert (Diputats/des, Senadores/s, Europarlamentaris/es). Com al començament de curs en una escola. Retrobament d’amics i coneguts que conviuen cada dia i que el període estival dispersa. Com t’han anat les vacances? Que “guapa” que estàs? T’has engreixat, o, t’has aprimat !! Vaig llegir-te (al diari, o a Internet). Salutacions especials i benvinguda a la Lourdes.
La Vice-presidenta Mª Teresa Fernández de la Vega fa l’exposició d’inici de curs. Fa molt bona cara (de lluny, i penseu que jo sóc miop). L’hi ha provat l’estiu, va acabar el curs passat bastant “estragada”. La direcció del Grup al Congrés quasi bé no ha fet vacances, han hagut d’estar al peu del canó. (l’Alfredo, en Diego, en Paco, la Tere i la Mamen).
Paraules de la Vice:
Agraïment pel treball dels parlamentaris. La legislatura serà llarga.
Repàs del que hem fet: en política exterior, en drets civils, en I+D+i, en la forma de governar... Els propers mesos: treball a l’escena internacional, molta presència, l’ONU (l’Aliança de Civilitzacions), la cimera euromediterrànea, la iberoamericana. Els pressupostos, amb rigor i sensibilitat social. L’economia va com un “tiro”, bones dades i bones perspectives. Regularització que quasi bé mig milió d’immigrants. Increment de la dotació del fons de reserva de la S.S. El Parlament ha ocupat el centre de la vida política per voluntat dels ciutadans (que no van donar majoria a ningú) però també per l’estratègia socialista d’apostar pel diàleg.
Obrim el curs amb un nou impuls legislatiu: 30 projectes de Llei hi ha sobre la taula, i 15 més a punt. Sobre tots els camps (Touts azimuts, que dirien els francesos) però centrats en els ciutadans/nes. L’any 2005 el dels drets dels ciutadans, l’any 2006 el dels drets socials. Esperem tenir més recolzament parlamentari. El pressupost 2006 amb superàvit per reduir el deute de generacions futures, i tampoc hi haurà llei d’acompanyament (pobre Sánchez Llibre). Continuarem amb les prioritats de l’any passat. Parlarem d’educació, intentarem que hi hagi un model estable aconseguit per ample consens, amb el PP i tot s’hi és possible. Corregir el fracàs escolar, augmentar l’educació en la ciutadania, afavorir la integració dels nouvinguts. També esforç en I+D+i amb un increment del 30% sobre l’any anterior. No pot ser que estem en el número 32 en investigació quan siguem la 8èna. economia del món. Ah! en atrevirem a reformar la imposició (Vols dir, Vice?). No volem el deteriorament de la Sanitat pública, esperem que l’oferta a les CCAA sigui acceptada, ni “dinerillos”, ni “caballos regalados”. La llei d’autonomia personal que mantingui i reforci el model social europeu front els reptes de la globalització. Llei d’igualtat per aprofundir, entre altres coses, en la paritat entre homes i dones. Sobre la taula, també, les reformes estatutàries basades en les tres C: Constitució, consens i ciutadania).
El curs serà apassionant amb necessitat d’esforç i de treball. Control, treball rigorós, debat a les Cambres parlamentaries, amb el recolzament sempre condicionat dels ciutadans/nes, ja que la democràcia no és un xec en blanc que aquells donen als polítics. Com sempre, ànims i a treballar !!. (Forts aplaudiments de la concurrència)
S’obre el debat. L’Isabel López Chamosa dubte que baixar els impostos sigui d’esquerres (jo, també). Com es finança l’Estat el Benestar? (Bé, Isabel, bé !). Els indirectes: s/ la llum i la gasolina, els paguem tots, i els pensionistes també. (Ets una clàssica !). L’Antonia Martínez incideix en els temes de Ciència i Tecnologia, que els increments que es fan els sapiguem transmetre bé als que els reben. La Mamen Sánchez recorda els temes punyents de l’estiu: els incendis forestals de juliol, l’accident de l’helicòpter a l’Afganistan, i agraeix la sensibilitat del Govern en aquests temes amb la seva presència. Carlos Carnero (eurodiputat) comença recordant un tema simbòlic: a la sala on estem hi falta la bandera europea. Defensa que expliquem el nostre model en el moment de crisi que viu la construcció europea. Arcadi Díaz, de Canàries, temes concrets de les illes (com correspon): control de la immigració clandestina i l’estat de les presons que estan curulles (El Salto del Negro). Paco Fuentes: equilibri entre flexibilitat i tolerància entre el Govern i el Grup Parlamentari. En educació el PP no és autònom sinó presoner dels sectors més reaccionaris del país. Crítiques a Maragall: “que algú alliberi a determinats companys de dir una genialitat cada dia” (Ah!, és d’Extremadura). Juan Antonio Barrio de Penagos: superàvit i impostos (també en la línia clàssica). Compte amb el que pensen els ciutadans i especialment els “nostres”, ja que rebaixar l’impost de successions com fa la Comunitat de Madrid beneficia als rics. María Escudero parla de la Llei de Violència de Gènere i que es mantingui la tensió de tothom en el seu desenvolupament.
La Vice-presidenta contesta a tots/es. S’aixeca la reunió.
Sala de Columnes. Congrés dels Diputats. (fet a “vuela pluma”, sobre la marxa)
Madrid, 13 de setembre.
Mataró, 17 de setembre.
La Vice-presidenta Mª Teresa Fernández de la Vega fa l’exposició d’inici de curs. Fa molt bona cara (de lluny, i penseu que jo sóc miop). L’hi ha provat l’estiu, va acabar el curs passat bastant “estragada”. La direcció del Grup al Congrés quasi bé no ha fet vacances, han hagut d’estar al peu del canó. (l’Alfredo, en Diego, en Paco, la Tere i la Mamen).
Paraules de la Vice:
Agraïment pel treball dels parlamentaris. La legislatura serà llarga.
Repàs del que hem fet: en política exterior, en drets civils, en I+D+i, en la forma de governar... Els propers mesos: treball a l’escena internacional, molta presència, l’ONU (l’Aliança de Civilitzacions), la cimera euromediterrànea, la iberoamericana. Els pressupostos, amb rigor i sensibilitat social. L’economia va com un “tiro”, bones dades i bones perspectives. Regularització que quasi bé mig milió d’immigrants. Increment de la dotació del fons de reserva de la S.S. El Parlament ha ocupat el centre de la vida política per voluntat dels ciutadans (que no van donar majoria a ningú) però també per l’estratègia socialista d’apostar pel diàleg.
Obrim el curs amb un nou impuls legislatiu: 30 projectes de Llei hi ha sobre la taula, i 15 més a punt. Sobre tots els camps (Touts azimuts, que dirien els francesos) però centrats en els ciutadans/nes. L’any 2005 el dels drets dels ciutadans, l’any 2006 el dels drets socials. Esperem tenir més recolzament parlamentari. El pressupost 2006 amb superàvit per reduir el deute de generacions futures, i tampoc hi haurà llei d’acompanyament (pobre Sánchez Llibre). Continuarem amb les prioritats de l’any passat. Parlarem d’educació, intentarem que hi hagi un model estable aconseguit per ample consens, amb el PP i tot s’hi és possible. Corregir el fracàs escolar, augmentar l’educació en la ciutadania, afavorir la integració dels nouvinguts. També esforç en I+D+i amb un increment del 30% sobre l’any anterior. No pot ser que estem en el número 32 en investigació quan siguem la 8èna. economia del món. Ah! en atrevirem a reformar la imposició (Vols dir, Vice?). No volem el deteriorament de la Sanitat pública, esperem que l’oferta a les CCAA sigui acceptada, ni “dinerillos”, ni “caballos regalados”. La llei d’autonomia personal que mantingui i reforci el model social europeu front els reptes de la globalització. Llei d’igualtat per aprofundir, entre altres coses, en la paritat entre homes i dones. Sobre la taula, també, les reformes estatutàries basades en les tres C: Constitució, consens i ciutadania).
El curs serà apassionant amb necessitat d’esforç i de treball. Control, treball rigorós, debat a les Cambres parlamentaries, amb el recolzament sempre condicionat dels ciutadans/nes, ja que la democràcia no és un xec en blanc que aquells donen als polítics. Com sempre, ànims i a treballar !!. (Forts aplaudiments de la concurrència)
S’obre el debat. L’Isabel López Chamosa dubte que baixar els impostos sigui d’esquerres (jo, també). Com es finança l’Estat el Benestar? (Bé, Isabel, bé !). Els indirectes: s/ la llum i la gasolina, els paguem tots, i els pensionistes també. (Ets una clàssica !). L’Antonia Martínez incideix en els temes de Ciència i Tecnologia, que els increments que es fan els sapiguem transmetre bé als que els reben. La Mamen Sánchez recorda els temes punyents de l’estiu: els incendis forestals de juliol, l’accident de l’helicòpter a l’Afganistan, i agraeix la sensibilitat del Govern en aquests temes amb la seva presència. Carlos Carnero (eurodiputat) comença recordant un tema simbòlic: a la sala on estem hi falta la bandera europea. Defensa que expliquem el nostre model en el moment de crisi que viu la construcció europea. Arcadi Díaz, de Canàries, temes concrets de les illes (com correspon): control de la immigració clandestina i l’estat de les presons que estan curulles (El Salto del Negro). Paco Fuentes: equilibri entre flexibilitat i tolerància entre el Govern i el Grup Parlamentari. En educació el PP no és autònom sinó presoner dels sectors més reaccionaris del país. Crítiques a Maragall: “que algú alliberi a determinats companys de dir una genialitat cada dia” (Ah!, és d’Extremadura). Juan Antonio Barrio de Penagos: superàvit i impostos (també en la línia clàssica). Compte amb el que pensen els ciutadans i especialment els “nostres”, ja que rebaixar l’impost de successions com fa la Comunitat de Madrid beneficia als rics. María Escudero parla de la Llei de Violència de Gènere i que es mantingui la tensió de tothom en el seu desenvolupament.
La Vice-presidenta contesta a tots/es. S’aixeca la reunió.
Sala de Columnes. Congrés dels Diputats. (fet a “vuela pluma”, sobre la marxa)
Madrid, 13 de setembre.
Mataró, 17 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada