Intuïa que podia anar per aquí, però no coneixia l’existència de la teoria de l’espiral del silenci. (només sé que no sé res)
No estic d’acord, i em rebel·lo, amb exposicions, preses de posició, actituds que es fan en moltes coses, i especialment en el món en que em moc que és el de la política (també passa en d’altres camps): sobre les identitats, el medi ambient, la salvaguarda del patrimoni, l’economia,... hi ha una actitud acrítica respecte a tesis que es donen per segures i es menysprea i s’ignora qui les qüestiona.
Diu Josep Ramoneda a la seva columna de “El País” de fa uns dies: “Todos conocemos la teoría de la espiral del silencio, que explica cómo una idea va creciendo y haciéndose hegemónica sobre la pérdida de voz de los que disienten de ella. Así se construyen las correciones políticas”
Crec que hem de ser més incorrectes políticament. Ser valents, i arriscar-nos a dir el que pensem i no sotmetre’ns al que està establert. Sense dubtes, ni diàleg, ni debat, no pot haver-hi una societat democràtica. Hi ha masses “certeses” que cal posar en qüestió. Alguns, a totes les bandes, n’ha tret bons rendiments d’aquesta situació. Del “consens de Washington”, a la “carta d’Aalborg”; de la Constitució, a l’Estatut. Tot plegat, tampoc passa res si ens equivoquem, no som tant importants i imprescindibles.
Sobre aquest tema em va agradar l’article de Joaquín Leguina a “El Siglo” de la setmana passada.
No estic d’acord, i em rebel·lo, amb exposicions, preses de posició, actituds que es fan en moltes coses, i especialment en el món en que em moc que és el de la política (també passa en d’altres camps): sobre les identitats, el medi ambient, la salvaguarda del patrimoni, l’economia,... hi ha una actitud acrítica respecte a tesis que es donen per segures i es menysprea i s’ignora qui les qüestiona.
Diu Josep Ramoneda a la seva columna de “El País” de fa uns dies: “Todos conocemos la teoría de la espiral del silencio, que explica cómo una idea va creciendo y haciéndose hegemónica sobre la pérdida de voz de los que disienten de ella. Así se construyen las correciones políticas”
Crec que hem de ser més incorrectes políticament. Ser valents, i arriscar-nos a dir el que pensem i no sotmetre’ns al que està establert. Sense dubtes, ni diàleg, ni debat, no pot haver-hi una societat democràtica. Hi ha masses “certeses” que cal posar en qüestió. Alguns, a totes les bandes, n’ha tret bons rendiments d’aquesta situació. Del “consens de Washington”, a la “carta d’Aalborg”; de la Constitució, a l’Estatut. Tot plegat, tampoc passa res si ens equivoquem, no som tant importants i imprescindibles.
Sobre aquest tema em va agradar l’article de Joaquín Leguina a “El Siglo” de la setmana passada.
1 comentari:
Doncs seguint aquesta línea crítica, que no és ben bé la meva, però vaja, recomano també fer un cop d'ull a l'article del dilluns 26 de setembre d'Anton Costas a "El Periodico".
Publica un comentari a l'entrada