*Frase encunyada per Pepe Méndez (D. José Méndez Espino) quan era Alcalde de Murcia, ara deu fer vint anys, que pretenia definir el paper que tenien (i encara tenen) els Ajuntaments en l’entramat polític administratiu espanyol.
El Govern, cercant una sortida més per aturar la creixent sagnia d’aturats i per trobar algun element que doni combustible a la minvant marxa de l’economia, ha tirar mà d’un instrument clàssic de política econòmica, l’obra pública. I ho ha fet ha través d’un contrastat mecanisme de difusió eficaç que és l’administració local. És el “Fondo Estatal de Inversión Local”
La xifra que posarà a disposició municipal és molt important: 8 mil milions d’euros. Traduït a les antigues pessetes, i en número, són més o menys 1.333.000.000.000,- és a dir, més d’un bilió tres cents mil milions de les antigues pessetes. Uffff... això és molta “pasta”! Per molts Ajuntaments pot representar entorn un 10% de seu pressupost total. Pel Maresme en concret la suma màxima de financiació municipal pot pujar 73.287,3 mils d’euros repartida entre els 30 municipis, des dels 86,2 mil euros del municipi més petit, Òrrius, fins als 21.067,8 mils euros del més gran, Mataró.
Segons les darreres dades publicades pel ministeri d’Economia i Hisenda, corresponents a l’any 2005, el total de les despeses locals (Ajuntaments + Diputacions, Cabildos y Consejos) era de 60.416,4 milions d’euros, per tant d’aquí ja se’n pot treure la comparació i veure la importància de la xifra. Clar que sols el 15,23% dels Ajuntaments espanyols tenen més de 5.000 habitants, que és una mida indicativa de l’existència d’una estructura administrativa consistent, però aquests municipis apleguen el 86,27% del total de la població espanyola, el que també indica l’ample univers que representen i probablement allà on es concentra més el fet que es pretén atacar.
Aquesta mesura no té res a veure amb el finançament municipal ja que és puntual i amb un objectiu de política econòmica general que usa als Ajuntaments com a eina en el convenciment que és la millor de que es disposa. En això sí que el municipalisme pot treure pit. És un reconeixement de que les administracions locals tenen un paper, cada dia i en moments difícils, i l’exerceixen amb eficàcia reconeguda.
El desplegament concret del Fons pot ser complicat i amb alguns punts de difícil aplicació i concreció i amb una implementació molt ràpida, però la situació econòmica és excepcional i els afectats per la mateixa es mereixen que les seves administracions més properes s’espremin el magí i treballin de valent per aprofitar aquesta oportunitat també excepcional. Poca broma i poca política, els ciutadans/es no entendrien una altra cosa. Cal estar a l’alçada
de les exigències del moment.
Caldrà, però, ser molt curosos amb moltes coses. En primer lloc en aprofitar l’existència d’aquest fons i no deixar perdre ni un ral del seu volum. Segon, aprofitar-lo per fer obra que per alguna raó mai aconsegueix estar en els pressupostos habituals per manca de recursos suficients. No es tracta d’aprofitar l’avinentesa per substituir obra ja prevista. Tercer, no es tracta de fer obra per fer obra. L’espai públic, els equipaments col·lectius, i el seu manteniment és un mai acabar i sempre hi ha coses pendents que són necessàries. En quart lloc, cal pensar en la despesa recurrent que és aquella que es deriva posteriorment del manteniment i dels requeriments que comporta tota inversió. Compte en carregar-se de despesa pel futur, desprès no hi haurà fons addicionals i més en els temps que venen. Cal pensar, en fi, en l’objectiu central de la mesura que no és altre que ocupar treballadors durant un període limitat de temps i encebar l’economia, no en resoldre els problemes econòmics o financers de qui els tingui.
Aquí té el municipalisme una oportunitat de posar en valor el seu paper per desprès tenir més autoritat moral per pesar en la vida política espanyola. Ara, a complir el que s’espera que poden i saben fer les nostres estructures locals. És un bon repte, és un gran repte.
El Govern, cercant una sortida més per aturar la creixent sagnia d’aturats i per trobar algun element que doni combustible a la minvant marxa de l’economia, ha tirar mà d’un instrument clàssic de política econòmica, l’obra pública. I ho ha fet ha través d’un contrastat mecanisme de difusió eficaç que és l’administració local. És el “Fondo Estatal de Inversión Local”
La xifra que posarà a disposició municipal és molt important: 8 mil milions d’euros. Traduït a les antigues pessetes, i en número, són més o menys 1.333.000.000.000,- és a dir, més d’un bilió tres cents mil milions de les antigues pessetes. Uffff... això és molta “pasta”! Per molts Ajuntaments pot representar entorn un 10% de seu pressupost total. Pel Maresme en concret la suma màxima de financiació municipal pot pujar 73.287,3 mils d’euros repartida entre els 30 municipis, des dels 86,2 mil euros del municipi més petit, Òrrius, fins als 21.067,8 mils euros del més gran, Mataró.
Segons les darreres dades publicades pel ministeri d’Economia i Hisenda, corresponents a l’any 2005, el total de les despeses locals (Ajuntaments + Diputacions, Cabildos y Consejos) era de 60.416,4 milions d’euros, per tant d’aquí ja se’n pot treure la comparació i veure la importància de la xifra. Clar que sols el 15,23% dels Ajuntaments espanyols tenen més de 5.000 habitants, que és una mida indicativa de l’existència d’una estructura administrativa consistent, però aquests municipis apleguen el 86,27% del total de la població espanyola, el que també indica l’ample univers que representen i probablement allà on es concentra més el fet que es pretén atacar.
Aquesta mesura no té res a veure amb el finançament municipal ja que és puntual i amb un objectiu de política econòmica general que usa als Ajuntaments com a eina en el convenciment que és la millor de que es disposa. En això sí que el municipalisme pot treure pit. És un reconeixement de que les administracions locals tenen un paper, cada dia i en moments difícils, i l’exerceixen amb eficàcia reconeguda.
El desplegament concret del Fons pot ser complicat i amb alguns punts de difícil aplicació i concreció i amb una implementació molt ràpida, però la situació econòmica és excepcional i els afectats per la mateixa es mereixen que les seves administracions més properes s’espremin el magí i treballin de valent per aprofitar aquesta oportunitat també excepcional. Poca broma i poca política, els ciutadans/es no entendrien una altra cosa. Cal estar a l’alçada
de les exigències del moment.
Caldrà, però, ser molt curosos amb moltes coses. En primer lloc en aprofitar l’existència d’aquest fons i no deixar perdre ni un ral del seu volum. Segon, aprofitar-lo per fer obra que per alguna raó mai aconsegueix estar en els pressupostos habituals per manca de recursos suficients. No es tracta d’aprofitar l’avinentesa per substituir obra ja prevista. Tercer, no es tracta de fer obra per fer obra. L’espai públic, els equipaments col·lectius, i el seu manteniment és un mai acabar i sempre hi ha coses pendents que són necessàries. En quart lloc, cal pensar en la despesa recurrent que és aquella que es deriva posteriorment del manteniment i dels requeriments que comporta tota inversió. Compte en carregar-se de despesa pel futur, desprès no hi haurà fons addicionals i més en els temps que venen. Cal pensar, en fi, en l’objectiu central de la mesura que no és altre que ocupar treballadors durant un període limitat de temps i encebar l’economia, no en resoldre els problemes econòmics o financers de qui els tingui.
Aquí té el municipalisme una oportunitat de posar en valor el seu paper per desprès tenir més autoritat moral per pesar en la vida política espanyola. Ara, a complir el que s’espera que poden i saben fer les nostres estructures locals. És un bon repte, és un gran repte.
Mataró, 3 de desembre.
1 comentari:
Em semblen unes reflexions molt encertades... sobretot l'apunt que cal fer obra per impulsar la generació de llocs de treball, però una obra que repercuteixi en un millor servei a les necessitats dels ciutadans (no fer obra per fer-la).
Publica un comentari a l'entrada