Aquests darrers dies, per mitjans telemàtics (ignoro si també pels convencionals), venedors de la Pepsi-Cola (o potser de la Alter Cola) s’han dirigir oberta i directament a quadres mitjos de la xarxa comercial de la Coca-Cola demanant-los que fessin accions promocionals del seu producte.
Aquesta sorprenent actitud, entre ingènua i agosarada, evidentment no ha estat escoltada ni secundada per aquells a qui es dirigia. Donat el repartiment del mercat, amb una gran diferència de les quotes del mateix entre els dos productes, hauria estat suïcida per part dels comercials del producte líder entregar el mercat a la competència tot acceptant que les qualitats del altre producte eren millors.
L’estratègia dels minoritaris es basava en afirmacions equívoques i enganyoses que poden confondre als consumidors sobre les característiques del seu producte al atorgar-li unes qualitats que bé prou ells voldrien que tingués, però que objectivament no tenen. Les coses són com són i els consumidors són sobirans en les seves decisions.
L’esforç publicitari, o d’intoxicació de l’opinió publicada, ha estat molt ben recollit, no sé si voluntàriament, acríticament, o merament de forma oportunista, i els lectors, oïdors, o televidents, que sols tenen una certa idea del repartiment del mercat segons els anuncis, en poden haver tret una idea equivocada. La real distribució del mercat és, ara per ara, la que és.
Cal dir que l’actitud d’alguns comandaments rellevants d’altres departaments de la companyia líder no ha ajudat a esvair més ràpidament la boirada en la que semblava que s’havia instal·lat el mercat, malgrat que els comandaments comercials mitjos de la Coca-Cola varen tenir sempre molt clar quina era la línia comercial a mantenir.
L’estratègia dels minoritaris es basava en afirmacions equívoques i enganyoses que poden confondre als consumidors sobre les característiques del seu producte al atorgar-li unes qualitats que bé prou ells voldrien que tingués, però que objectivament no tenen. Les coses són com són i els consumidors són sobirans en les seves decisions.
L’esforç publicitari, o d’intoxicació de l’opinió publicada, ha estat molt ben recollit, no sé si voluntàriament, acríticament, o merament de forma oportunista, i els lectors, oïdors, o televidents, que sols tenen una certa idea del repartiment del mercat segons els anuncis, en poden haver tret una idea equivocada. La real distribució del mercat és, ara per ara, la que és.
Cal dir que l’actitud d’alguns comandaments rellevants d’altres departaments de la companyia líder no ha ajudat a esvair més ràpidament la boirada en la que semblava que s’havia instal·lat el mercat, malgrat que els comandaments comercials mitjos de la Coca-Cola varen tenir sempre molt clar quina era la línia comercial a mantenir.
Per cert, mai vaig pensar que la Corporació Municipal que vaig presidir molt temps representés la sobirania del poble mataroní. Era sols l’expressió de la voluntat dels ciutadans/es per configurar l’administració d’uns aspectes concrets de la vida col·lectiva local que havien estat determinats, aquests sí, pel conjunt de la sobirania popular a traves de les lleis promulgades adequadament. Fet que a alguns els hi costi d’acceptar, inclosos alguns membres de la judicatura.
A altres nivells administratius és el mateix. Dir una altra cosa potser és el desig que voldrien alguns, però no la realitat.
Barcelona, 19 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada