25 de juliol, 2011

Les darreres xerrades. Arenys de Munt.

Arenys de Munt, en les antípodes ideològiques de Boadilla del Monte. Tradicional feu de l'independentisme catalanista, ara tenen un Alcalde de la C.U.P. Desprès de la darrera experiència d’en Carles Mora, l’Alcalde d’Arenys de Munt 2000, impulsor de la primera consulta popular sobre la independència a Catalunya que es va apuntar a l’experiment del Reagrupament que sembla que no ha quallat, els seus electors han fet un pas més cap a la radicalitat. Varen tenir, si mal no recordo, al 1979, a les primeres eleccions democràtiques, l’únic alcalde d’ERC a la comarca. També varen tenir algun temps un alcalde socialista. Arenys de Munt 2000, amb l’Andreu Majó, era una barreja política –potser més aiguabarreig- que es dóna en alguns pobles amb determinats personatges que es va alinear -des de la seva independència- amb els d’ICV. Quanta confusió!

Els companys/es em varen demanar que anés a fer una xerrada sobre la situació dels socialistes de cara a proper Congrés. No sé pas si n’hi haurà gaires que pensin que els puc dir alguna cosa en aquest aspecte. El meu agraïment per pensar en mi.


Aquí, el panorama i l’ambient és diferent del de l’altra dia a terres madrilenyes. Un dissabte al matí, al vell casalot que des de sempre ha estat la seva seu, esmorzant pa amb tomàquet i les truites de patata que havia fet la Tina (rectangulars, ja que així va més bé per posar al càtering per les escoles), amb la bota de vi d’en Joan Puig i la presència també del històric Pep Pruna, del nostre regidor en Santi Morell, la primera secretària de l’agrupació l’Àngels Castillo, d’altres vells companys/es  i la nova saba que malgrat tot es va incorporant.

Ho té difícil aquesta gent, però ells mantenen aixecada la bandera socialista.

Res, també es tractava de fer una animada tertúlia com la del altre dia. Aquí, a més, s’hi afegia la qüestió de les relacions Catalunya/Espanya. Aquest darrer tema el varem deixar pel final i quasi bé no varem tenir temps de tractar-lo, més enllà del meu plantejament i l’expressió d’algunes reticències.

El tema de les relacions dels “indignats” i la situació econòmica va donar per molt més, ja que algun dels presents (sobre tot en Barroso) n’eren molt favorables al moviment de protesta. Clar, la informació és la que és, la dels mitjans que tenim, i els coneixements de la ciutadania normal són els que són, en un tema tant complex com aquest. L’escassa, per no dir nul·la, formació que es dóna afegida a la poca presència dels quadres orgànics preparats conforma la resta.

Per tant, és peremptori que s’hi vagi a les agrupacions. Se les alimenti. Es tingui coneixement del què pensen, recullen i saben. Aquesta gent són els que aguanten la “marca” en el territori. No se’ls pot deixar sols, i menys ara, enmig de la tempesta.

No sé si els servirà de gran cosa, però els hi vaig deixar còpia dels meus darrers escrits sobre els temes que varem tractar. Aixecàvem la reunió passada l’una del migdia, aquesta setmana no vaig poder acompanyar la mestressa a plaça.

Cabrils, 24 de juliol.

Cap comentari: