Les reaccions dels grups parlamentaris a la intervenció del President varen ser les previsibles que es poden deduir del clima polític que hi ha a la Cambra i que ja s’havien anunciat en el dies previs al debat. Poca comprensió pot esperar el Govern tal com s’està desenvolupant la legislatura des del seu inici, amb la problemàtica econòmica com tema central i amb l’únic suport del seu grup parlamentari, el més nombrós (169) però que no arriba a la majoria.
El Partit Popular va ser fidel al seu estil de fer oposició frontal desaprofitant així l’oportunitat d’or que se li brindava per presentar la seva alternativa de mesures concretes. Llàstima! En el passat mes d’abril varen presentar un document de propostes sobre reformes estructurals, els seus famosos 12 punts, que haurien pogut servir de base per confrontar-los a la tribuna en el debat amb el PlanE del Govern i les noves mesures que s’acabaven d’anunciar.
Un plantejament de: “Parlem?” hauria comportat molta credibilitat a qui vol ser una alternativa. Especialment important pel país hauria estat aquesta posició ja que indicaria la voluntat d’afrontar els problemes dels ciutadans més enllà de la impressió de desqualificació partidària que en aquests moments la gent no pot comprendre. Portem molts debats generals al Ple del Congrés des del inici de la legislatura l’abril de l’any passar. No feia ni tres setmanes que amb motiu de la remodelació del Govern s’havia fet el darrer. Ara, crec, tocava una altra cosa. El debat de l’Estat de la Nació en els moments actuals era adequat per presentar alternatives i fer debat, no per només blasmar del Govern i més especialment de la figura del seu President.
La impressió és que malgrat el canvi de temes respecte als de la legislatura passada les tàctiques parlamentaries no han variat gens ni mica. Tot està bastant explicat, ara la qüestió és de temps. Si el Govern aguanta, si les mesures comencen a tenir efectes, si la situació general s’estabilitza (els anomenats ara “brots verds”) la imatge que quedarà de l’oposició no serà positiva, serà la imatge de la “bronca” i la desqualificació i no la de la col·laboració pel bé dels ciutadans/es.
Una breu referència al PNV. Respiren per la ferida. Normal, han de pair la seva nova situació i el que els ha portat allà on són. Era completament previsible el discurs del Erkoreka i la resposta del President Rodríguez Zapatero.
Una altra breu referència a la coherent intervenció d’en Duran i Lleida: per acabar va esmentar el famós discurs d’en Churchill del maig de 1940. Com li vaig poder dir desprès, jo ja l’havia utilitzat a començaments de febrer.
El Partit Popular va ser fidel al seu estil de fer oposició frontal desaprofitant així l’oportunitat d’or que se li brindava per presentar la seva alternativa de mesures concretes. Llàstima! En el passat mes d’abril varen presentar un document de propostes sobre reformes estructurals, els seus famosos 12 punts, que haurien pogut servir de base per confrontar-los a la tribuna en el debat amb el PlanE del Govern i les noves mesures que s’acabaven d’anunciar.
Un plantejament de: “Parlem?” hauria comportat molta credibilitat a qui vol ser una alternativa. Especialment important pel país hauria estat aquesta posició ja que indicaria la voluntat d’afrontar els problemes dels ciutadans més enllà de la impressió de desqualificació partidària que en aquests moments la gent no pot comprendre. Portem molts debats generals al Ple del Congrés des del inici de la legislatura l’abril de l’any passar. No feia ni tres setmanes que amb motiu de la remodelació del Govern s’havia fet el darrer. Ara, crec, tocava una altra cosa. El debat de l’Estat de la Nació en els moments actuals era adequat per presentar alternatives i fer debat, no per només blasmar del Govern i més especialment de la figura del seu President.
La impressió és que malgrat el canvi de temes respecte als de la legislatura passada les tàctiques parlamentaries no han variat gens ni mica. Tot està bastant explicat, ara la qüestió és de temps. Si el Govern aguanta, si les mesures comencen a tenir efectes, si la situació general s’estabilitza (els anomenats ara “brots verds”) la imatge que quedarà de l’oposició no serà positiva, serà la imatge de la “bronca” i la desqualificació i no la de la col·laboració pel bé dels ciutadans/es.
Una breu referència al PNV. Respiren per la ferida. Normal, han de pair la seva nova situació i el que els ha portat allà on són. Era completament previsible el discurs del Erkoreka i la resposta del President Rodríguez Zapatero.
Una altra breu referència a la coherent intervenció d’en Duran i Lleida: per acabar va esmentar el famós discurs d’en Churchill del maig de 1940. Com li vaig poder dir desprès, jo ja l’havia utilitzat a començaments de febrer.
Mataró, 14 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada