La collita dels amics.

Menjo a l’hora de dinar, just acabat el Ple, amb l’Antonio Luis per comentar la “jugada” després de l’estiu i canviar impressions. Ho fem cada dos o tres mesos. El restaurant Pereira, al carrer Cervantes, està a tocar del Congrés però encara no hi havia anat mai, tot i les recomanacions de la Isabel López Chamosa. Gratament sorprès, una bona descoberta.

El meu amic m’obsequia amb el darrer llibre que recentment acaba de publicar la Fundación Pablo Iglesias: “La guerra civil española”. Julián Casanova y Paul Preston (coords.) M.2008. que recull els treballs d’un grapat d’historiadors convocats per la Fundación al complir-se els 60 anys del inici del conflicte.

Comentem que sembla que sols ara comença a estudiar-se aquella pàgina de la història espanyola entre els retrets que la democràcia fins ara no s’atrevia amb el tema. Curta memòria. Sols en els anys setanta, abans de la mort del Dictador, més clandestinament primer i a fora, més obertament desprès i ja a dins de les nostres fronteres, l’estudi del tema i la producció editorial va ser enorme.

Deixem la paraula a Alfonso Guerra en el pròleg del llibre:

“Al recuperar la democracia, jóvenes historiadores, intelectuales y políticos emprendieron una urgente tarea de investigación y difusión que desmiente de forma categórica el infundio interesado del llamado “pacto de silencio”.
Sin embargo, la aportación a la verdad histórica (memoria histórica se le llama hoy) no tendrá nunca punto final. Los que la reclaman con tenacidad no quieren aceptar que la historia se va escribiendo al compás de las investigaciones que arrojan nueva luz sobre los acontecimientos. Pretender cerrar la etapa de estudio de la Guerra Civil es un absurdo…”

Quan arribo a casa, aquesta setmana he anat i tornat en l’AVE, amb la lectura fresca d’un grapat de pàgines del llibre regalat, em trobo amb un altre “detall” que feia temps esperava.

En les sortides ciclistes moltes vegades ens deixem caure a Can Reverter, a “La media legua”. Ja he explicat que al amo, en Pere, li agrada fer sentències. La meva insistència per tenir-ne algunes d’elles ha donat el seu fruit. M’ha enviat, en un quadre llest per penjar, un conjunt d’elles. M’acompanyaran a Madrid en aquesta nova etapa. (per cert, torno a tenir estada fixa en el mateix edifici de l’altra temporada. La família i els amics se’n podran tornar a aprofitar). Ja sé on penjar-lo.

Anem a les sentències. Corregeixo, primer, aquella que ja havia explicat:

“Aquell que fa la feina que li agrada no haurà de treballar mai”

Potser seria adient que els nostres polítics, els d’aquí i els d’allà, reflexionessin sobre la següent:

“Una batalla es guanya amb un bon diàleg; una guerra, dialogant moltes vegades”

La darrera del conjunt, que expressa molt bé el personatge i que m’encanta diu així:

“Al camí de la vida, quant més senzill siguis, més persones trobaràs”

Gràcies, Pere, pel regal. I pel regal de les teves sentències.

Varem tancar les sortides de l’estiu el cap de setmana passat a l’Escala a casa d’en Pep i la Montse. La tramuntana va malmetre la celebració de la festa de la Sal, que fan en record de les velles tradicions marineres de la vila i de la importància que en l’economia de les collites de la mar tenia aquest producte. No poguérem veure l’espectacle de les barques de vela llatina entrant a redós de l’antic port il·luminades a primera hora de la nit.

L’oblit d’un simple mapa de carreteres en va portar a perdre’ns pels pobles de l’Alt Empordà cercant en direcció contraria unes bodegues concretes a on volíem anar a comprar vi. L’espectacle dels núvols a la caiguda de la tarda per sobre de les acaballes del Pirineus, però, va ser sensacional. Una altra petita descoberta gastronòmica, l’espai net i la cuina de “fusió” del Korpilombolo. I, desprès del munt de botigues de Nova York, vaig acabar trobant allà, com els antic fenicis ja fa segles a Empúries, una camisa de cotó de rebaixes que feia temps desitjava.

Ja s’acaba l’estiu. A la feina! Els dies curts, la melangia de la llum i les vacances.

“De vegades plou al cor...”

Mataró, 19 de setembre.