Recapitulem alguns dels fets més rellevants –al meu mode de veure- que han passat aquest estiu que ara es tanca.
1. L’estavellament del avió de Spanair a Barajas a començaments d’agost amb la dissortada pèrdua de vides humanes que comportà. Més enllà de la desgràcia, el “circ” mediàtic i polític que s’ha organitzat entorn aquest fet continua a hores d’ara. Si, ja sé que és dolorós, especialment pels afins a les víctimes, però el risc zero no existeix. Hem d’intentar que no hi hagin accidents com aquest i posar-hi mides per què no es produeixin, però de tant en tant se’n continuaran produint. Per errades humanes, tècniques, empresarials o polítiques, però - millor que siguin pocs- se’n produiran. Donem-hi totes les voltes necessàries, però compte amb la seva utilització en qualsevol intenció esbiaixada.
2. La situació econòmica. Bé, ara ja fa un any que dura. S’estén i s’aprofundeix. Ja ha caigut alguna peça grossa. Als EUA, pragmatisme, més enllà de la doctrina del mercat. Si cal, socialitzem les pèrdues i els defensors dels “mercats” aplaudeixen a mans plenes. Espero que els quedi clar que la senzillesa de mestressa de casa de la Sra. Sarah Palin no val per les circumstàncies actual, encara que nosaltres no votarem al novembre. El desenllaç de les eleccions americanes, res està fet a hores d’ara, serà indicatiu de per on pot anar el món els propers anys. Malgrat tot, què no ha estat sempre així? L’Amèrica profunda i reclosa, defensora dels seus interessos primaris front l’Amèrica oberta que pot, no sé si ho farà, llegir el món amb uns altres ulls. I Europa, abstreta, “ensimismada”.
3. A casa, la financiació autonòmica. “Un maldito imbroglio”. Per descabdellar a la tardor. Encara que amb el que plou a fora, i les seves conseqüències a dins, ja em diràs... Entreteniments relativament menors. No, si sempre anem a contrapeu. Maldem en aquest raconet de món per quatre rals més que necessitem, però aventuro que aquest no serà el nostre principal problema els propers temps. Bé, n’hi ha que viuen mirant-se el melic abstrets del que passa al seu voltant, feliços ells.
4. La Xina va mostrar la seva força en les Olimpíades. Ara hauran de refer-se del esforç. Algun problema que altre sembla que apunta, la inflació, el mercat de capitals, la disbauxa en precisos control sanitaris... S’esmunyirà, mercès al seu peculiar sistema socioeconòmic, de les tamborinades que sacsegen les altres economies? Atenció, sols cal pensar que són molts i tenen una direcció de ferro. Al menys això sembla, i la seva història ho corrobora. Veurem.
5. Però crec que el fet més important de l’estiu ha estat el retorn de Rússia a l’escena mundial. L’ós, ja despert, a fet un cop d’urpa contra els pardalets engalipats que pretenien plantar-li cara prop del seu espai secular pensant que ja era un vell acabat i, vés per on, n’han sortit desplomats. Tothom n’ha pres nota. L’ordre mundial en el futur serà més multipolar, amb una Rússia reviscolada que s’haurà de tenir en compte. No pensareu pas, incauts europeus, que fareu passar la sortida de llurs productes per allà on vulgueu com heu pretès fer sempre en benefici vostre com quan hereu els poderosos?
I compte, que poden sortir-vos forts competidors cap a l’Orient, amb una potent demanda i irònicament potser més solvent. Qui sap si en un horitzó no molt llunyà haurem de repassar les guerres europees del temps de la industrialització i el colonialisme i les seves causes per aplicar-les a unes altres mides, a uns altres espais geogràfics més grans i a uns altres i més potents elements de destrucció i patiments per les poblacions civils.
En Ferreres a El Periódico ho va veure ben clar.
1. L’estavellament del avió de Spanair a Barajas a començaments d’agost amb la dissortada pèrdua de vides humanes que comportà. Més enllà de la desgràcia, el “circ” mediàtic i polític que s’ha organitzat entorn aquest fet continua a hores d’ara. Si, ja sé que és dolorós, especialment pels afins a les víctimes, però el risc zero no existeix. Hem d’intentar que no hi hagin accidents com aquest i posar-hi mides per què no es produeixin, però de tant en tant se’n continuaran produint. Per errades humanes, tècniques, empresarials o polítiques, però - millor que siguin pocs- se’n produiran. Donem-hi totes les voltes necessàries, però compte amb la seva utilització en qualsevol intenció esbiaixada.
2. La situació econòmica. Bé, ara ja fa un any que dura. S’estén i s’aprofundeix. Ja ha caigut alguna peça grossa. Als EUA, pragmatisme, més enllà de la doctrina del mercat. Si cal, socialitzem les pèrdues i els defensors dels “mercats” aplaudeixen a mans plenes. Espero que els quedi clar que la senzillesa de mestressa de casa de la Sra. Sarah Palin no val per les circumstàncies actual, encara que nosaltres no votarem al novembre. El desenllaç de les eleccions americanes, res està fet a hores d’ara, serà indicatiu de per on pot anar el món els propers anys. Malgrat tot, què no ha estat sempre així? L’Amèrica profunda i reclosa, defensora dels seus interessos primaris front l’Amèrica oberta que pot, no sé si ho farà, llegir el món amb uns altres ulls. I Europa, abstreta, “ensimismada”.
3. A casa, la financiació autonòmica. “Un maldito imbroglio”. Per descabdellar a la tardor. Encara que amb el que plou a fora, i les seves conseqüències a dins, ja em diràs... Entreteniments relativament menors. No, si sempre anem a contrapeu. Maldem en aquest raconet de món per quatre rals més que necessitem, però aventuro que aquest no serà el nostre principal problema els propers temps. Bé, n’hi ha que viuen mirant-se el melic abstrets del que passa al seu voltant, feliços ells.
4. La Xina va mostrar la seva força en les Olimpíades. Ara hauran de refer-se del esforç. Algun problema que altre sembla que apunta, la inflació, el mercat de capitals, la disbauxa en precisos control sanitaris... S’esmunyirà, mercès al seu peculiar sistema socioeconòmic, de les tamborinades que sacsegen les altres economies? Atenció, sols cal pensar que són molts i tenen una direcció de ferro. Al menys això sembla, i la seva història ho corrobora. Veurem.
5. Però crec que el fet més important de l’estiu ha estat el retorn de Rússia a l’escena mundial. L’ós, ja despert, a fet un cop d’urpa contra els pardalets engalipats que pretenien plantar-li cara prop del seu espai secular pensant que ja era un vell acabat i, vés per on, n’han sortit desplomats. Tothom n’ha pres nota. L’ordre mundial en el futur serà més multipolar, amb una Rússia reviscolada que s’haurà de tenir en compte. No pensareu pas, incauts europeus, que fareu passar la sortida de llurs productes per allà on vulgueu com heu pretès fer sempre en benefici vostre com quan hereu els poderosos?
I compte, que poden sortir-vos forts competidors cap a l’Orient, amb una potent demanda i irònicament potser més solvent. Qui sap si en un horitzó no molt llunyà haurem de repassar les guerres europees del temps de la industrialització i el colonialisme i les seves causes per aplicar-les a unes altres mides, a uns altres espais geogràfics més grans i a uns altres i més potents elements de destrucció i patiments per les poblacions civils.
En Ferreres a El Periódico ho va veure ben clar.
Mataró, 20 de setembre.
2 comentaris:
Benvolgur Manel:
Enhorabona pel Blog; Em permeto deixar-hi algun comentari:
Sobre l`accident d`Spanair, parles entre d'altres de "raons empresarials"; si això fós així, l'escàndol seria molt fort. Tot plegat en aquest accident és terrible; no s'havia d'haver enlairat en cap cas; quan hi arriben les emergències del SAMUR, es dediquen a "fer fotos" amb el mòbil: el jutge els ha imputat. Però sembla que no només Spanair en seria responsable. Hi ha també la responsabilitat de qui ha de fer els controls i les revisions, i sobretot, fer-les fer. Veurem còm s'ho fan per treure's la responsabilitat del damunt.
Crisi econòmica:
Es un escàndol que l'Estat cubreixi les pèrdues de les companyies que durant anys s'han estat forrant. No he entès ni m'ha agradat això dels 3.000 milions d'euros "d'ajut" per les immobiliàries a Espanya. Horrorós.
Tema TV3:
Per celebrar els 25 anys, han fet una missa oficial. Es que ningú dirà rès ? (a part d`ICV).
Tema ERC:
Imputat per prevaricació i tràfic d'influències l'alcalde de Vilaller, d'erc.
Fan plegar l'alcalde de Cabanes (d'erc) els seus mateixos companys de grup per pèrdua de confiança;
A Tortosa l'equip de govern (CiU + ERC) vota en contra de la desaparació dels símbols franquistes de la ciutat, que n`està plena;
Arbúcies: el grup d'erc que ocupa l'alcaldia tot i haver perdut les eleccions, vota a favor d' un nou camp de golf.
Doncs de tot això, i de moltes coses més, no n`he sentit ni mitja paraula ni a TV3 ni a Cat ràdio ni enlloc de les emissores de la Corpo...
Hi ha temes tabú, que és millor "no tocar-los" ?.
D’entrada gràcies pel comentari.
Respecte a les errades empresarials i les altres m’estava referint als accidents en general, a la impossibilitat dels risc zero. Respecte al avió de SPANAIR, sincerament, no he arribat a entendre a través dels mitjans el que va passar, la causa vull dir, i el que encara està passant.
L’ajut dels 3.000 milions a les immobiliàries. Es tracta d’obrir una línia de crèdit per facilitar a aquells promotors que tinguin habitatges sense vendre i que els vulguin reconvertir en habitatges de qualificació protegida amb tot el que això representa (suposo en d’altres coses el seu preu). Home, no crec pas que estigui tan malament. En lloc de tenir uns actius aturats, facilitar la seva realització en unes condicions més dolentes, segurament amb alguna que altra pèrdua, respecte a com es van concebre.
El fet de les misses oficials. Evidentment, som (colectivament) d’un rutinari que tomba. Ens costa desempallegar-nos de les costums i les “tradicions”. Sense anar més lluny, el meu Alcalde em convidava a anar a la Missa de la Festa Major de ciutat explicant que era l’acte més important de la mateixa. Encara, que no fa tampoc massa anys, jo en el seu lloc devia dir una cosa semblant. Costarà, costarà, anar arramblant aquestes costums.
Què si hi han temes “tabú” a casa Nostra (i també a les altres cases)? És evident. N’he sortit escaldat alguna vegada per parlar-ne, i ja ho saps “gat escaldat….”
Publica un comentari a l'entrada