Primera reunió de la Comissió de Cultura d’aquesta legislatura per discutir proposicions no de llei dels grups parlamentaris.
La primera, d’ERC, fa referència i proposa declarar l’any 2009 com a any Ferrer i Guàrdia a Espanya (bé, a l’Estat Espanyol en boca republicana). En Joan Tardà fa una molt correcta defensa de la proposició en record del pedagog afusellat a Montjuïc de resultes de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909. Hi ha una proposta d’esmena –de matisació- del grup socialista que defensa en Dani Fernández que, com que li agraden els temes històrics per la seva formació i afició, ho fa molt bé i és acceptada pel proposant. CiU, la Montse Surroca, està també d’acord, i el PP, per boca del seu portaveu José Mª Lassalle, no es queda enrere i també hi dona suport. Fa cent anys! L’Enric Prat de la Riba, en Pablo Iglesias i l’Antonio Maura; la Lliga, els socialistes i la dreta conservadora reconeixent i reivindicant la figura d’en Ferrer i Guàrdia, d’un llibertari! Ah! Com s’escolen els records de la història en el pas del temps! En Tardà ironitza, tal com fa moltes vegades, manifestant que ja comprèn que no és probable que el Rei presideixi l’acte institucional d’obertura de la commemoració de l’efemèride. Acord, doncs, unànime sobre la celebració a “l’Estat Espanyol” de l’any 2009 com a any Ferrer i Guàrdia. Es veu cada cosa al Congrés...
Repassant el primer terç del segle passat de la història d’Espanya i ara que torna a parlar-se força de la “memòria històrica”, t’adones dels odis fratricides, venjances cruents i repressions sagnants que la van travessar d’una forma que ara ens és incomprensible, segurament pel dràstic canvi de les condicions socioeconòmiques en les que vivim els espanyols. O al menys així m’ho sembla a mi. Encara que pel que estem veient en països no gaire allunyats igual no és tan clar i cert com penso.
La segona PNL la defensa l’Àlex Sáez, i va de proposar la participació de l’Estat en els premis literaris gironins “Prudènci Bertrana”. Aprofita molt bé l’oportunitat de fer “territori”. Es tracta que l’Estat s’involucri, és a dir, que “apoquini” en aquesta iniciativa de la societat civil que va néixer en els temps del franquisme i que ha esdevingut tot una fita cultural a Girona. Clar, que el primer que va haver de fer és explicar qui era el personatge que dóna nom al guardó ja que a les Espanyes és desconegut. Tothom va estar-hi d’acord, manifestant reticències la portaveu de CiU per que la “intromissió” estatal no desvirtues l’iniciativa civil.
Els temes de l’arqueologia submarina estan d’actualitat arrel de les recerques del “Odyssey” de vaixells enfonsats en la ruta d’Amèrica. Tenim, o no tenim, la normativa adequada i l’actuació precisa en aquests temes per part de l’administració? Rifirrafe entre populars i socialistes entorn a si es fa bé o no, encara que al final amb acord transaccional que ens posa d’acord sobre què cal fer.
Per acabar, atenció! Important, transcendental!, la darrera PNL a proposta del grup socialista que defensa Rafa Simancas: Declarar la cuina espanyola patrimoni cultural (del salmorejo, a la fabada; de la paella, al lacón con grelos; del cocido a la botifarra amb seques...). Cap problema, tots d’acord. És veritat, per a mi al menys, que la nostra és la millor cuina del món mundial. Mengem com déus. Malgrat tot, cada dia hi ha més establiments de “fast food” que si la gent analitzes bé la relació preu/qualitat els abandonaria per un plat de pa amb tomàquet i pernil (fins i tot “serrano”) fet a casa seva, més barat, més bo i més saludable. Més que la cuina mediterrània, el que hem de reivindicar és la vida mediterrània.
Està bé això de la Comissió de Cultura. La de coses que aprendré en aquesta legislatura!
La primera, d’ERC, fa referència i proposa declarar l’any 2009 com a any Ferrer i Guàrdia a Espanya (bé, a l’Estat Espanyol en boca republicana). En Joan Tardà fa una molt correcta defensa de la proposició en record del pedagog afusellat a Montjuïc de resultes de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909. Hi ha una proposta d’esmena –de matisació- del grup socialista que defensa en Dani Fernández que, com que li agraden els temes històrics per la seva formació i afició, ho fa molt bé i és acceptada pel proposant. CiU, la Montse Surroca, està també d’acord, i el PP, per boca del seu portaveu José Mª Lassalle, no es queda enrere i també hi dona suport. Fa cent anys! L’Enric Prat de la Riba, en Pablo Iglesias i l’Antonio Maura; la Lliga, els socialistes i la dreta conservadora reconeixent i reivindicant la figura d’en Ferrer i Guàrdia, d’un llibertari! Ah! Com s’escolen els records de la història en el pas del temps! En Tardà ironitza, tal com fa moltes vegades, manifestant que ja comprèn que no és probable que el Rei presideixi l’acte institucional d’obertura de la commemoració de l’efemèride. Acord, doncs, unànime sobre la celebració a “l’Estat Espanyol” de l’any 2009 com a any Ferrer i Guàrdia. Es veu cada cosa al Congrés...
Repassant el primer terç del segle passat de la història d’Espanya i ara que torna a parlar-se força de la “memòria històrica”, t’adones dels odis fratricides, venjances cruents i repressions sagnants que la van travessar d’una forma que ara ens és incomprensible, segurament pel dràstic canvi de les condicions socioeconòmiques en les que vivim els espanyols. O al menys així m’ho sembla a mi. Encara que pel que estem veient en països no gaire allunyats igual no és tan clar i cert com penso.
La segona PNL la defensa l’Àlex Sáez, i va de proposar la participació de l’Estat en els premis literaris gironins “Prudènci Bertrana”. Aprofita molt bé l’oportunitat de fer “territori”. Es tracta que l’Estat s’involucri, és a dir, que “apoquini” en aquesta iniciativa de la societat civil que va néixer en els temps del franquisme i que ha esdevingut tot una fita cultural a Girona. Clar, que el primer que va haver de fer és explicar qui era el personatge que dóna nom al guardó ja que a les Espanyes és desconegut. Tothom va estar-hi d’acord, manifestant reticències la portaveu de CiU per que la “intromissió” estatal no desvirtues l’iniciativa civil.
Els temes de l’arqueologia submarina estan d’actualitat arrel de les recerques del “Odyssey” de vaixells enfonsats en la ruta d’Amèrica. Tenim, o no tenim, la normativa adequada i l’actuació precisa en aquests temes per part de l’administració? Rifirrafe entre populars i socialistes entorn a si es fa bé o no, encara que al final amb acord transaccional que ens posa d’acord sobre què cal fer.
Per acabar, atenció! Important, transcendental!, la darrera PNL a proposta del grup socialista que defensa Rafa Simancas: Declarar la cuina espanyola patrimoni cultural (del salmorejo, a la fabada; de la paella, al lacón con grelos; del cocido a la botifarra amb seques...). Cap problema, tots d’acord. És veritat, per a mi al menys, que la nostra és la millor cuina del món mundial. Mengem com déus. Malgrat tot, cada dia hi ha més establiments de “fast food” que si la gent analitzes bé la relació preu/qualitat els abandonaria per un plat de pa amb tomàquet i pernil (fins i tot “serrano”) fet a casa seva, més barat, més bo i més saludable. Més que la cuina mediterrània, el que hem de reivindicar és la vida mediterrània.
Està bé això de la Comissió de Cultura. La de coses que aprendré en aquesta legislatura!
Mataró, 27 de setembre.
1 comentari:
Holaaaa!!!
Molt bon relat sobre el que ha donat de si una sessió a la Comissió de Cultura. A través d'aquest escrit deixes veure el treball que els diputats dueu a terme en un espai que la gran majoria de la ciutadania desconeix com és la feina que es realitza en el si de les comissions parlamentaries.
Tothom té la mirada posada en el ple del Congrés i erròniament hi ha qui es pensa que la tasca d'un diputat comença i acaba en el si de l'hemicicle.
Moltes gràcies per desvetllar-nos tot el que ha donat de si aquesta sessió ja que la premsa no se'n fa cap mena de ressò. Aquells que ens agrada anar una mica més enllà dels mers titulars i notícies impactants, el fet de trobar relats innovadors és una bona notícia i si a més ens desvetllen el fons del treball parlamentari, crec que ja no es pot demanar res més
Una forta abraçada!!!
Laia
Publica un comentari a l'entrada