09 de novembre, 2006

Parèntesi.

Un amic que segueix aquest blog (no sé si en són gaires) em comenta que fa uns quants dies que no l’actualitzo. És cert. Suposo que espera que comenti l’actualitat política catalana. El que ha passat és que la meva feina no m’ha permès estar pel tema.

Avui, que és festa a Madrid, ja que és la Verge de l’Almudena, puc tornar-m’hi a posar.

Aquesta setmana hem discutit en Comissió les esmenes que han presentat els grups parlamentaris al projecte de Pressupostos pel 2007. La preparació de la resposta a les que em va correspondre em va ocupar tot el cap de setmana passat. I els primers dies d’aquesta setmana vaig estar en un viatge llampec a Londres acompanyant al Ministre Clos a la Fira del Turisme. D’ambdues coses intentaré parlar-ne en altres entrades. Ahir, al Congrés, va ser el torn de la meva porció del Pressupost, pel que malgrat em rondaven algunes coses per explicar no havia tingut la tranquil·litat per fer-ho.

Bé, de l’actualitat política catalana crec que vaig encertar bastant en les imatges que vaig col·locar per obrir la campanya electoral, de la jornada de reflexió i de la postal del calendari del mes que hem començat. Reitero que em va agradar el comentari d’urgència de Nou Cicle, i penso que deu haver caigut en el buit la recomanació del llibre que vaig fer. Més enllà de les vicissituds de la conjuntura, que crec que es porten raonablement bé, com era d’esperar pels que confiem amb en Montilla, que contenen molts riscs però també moltes oportunitats, cal pensar a més llarg termini.

Sobre com encarar la conjuntura ja vaig escriure alguna cosa a l’article pel Capgros.com Cultura de coalició, i pel que fa a mirar més enllà, també al mateix mitjà, Repensar el catalanisme. Confio que avançarem. La comunitat ho necessita.

Perdoneu l’autocita, però és que no tinc gaires coses més a dir-hi.

Mataró, 9 de novembre.

2 comentaris:

Jordi Pedret ha dit...

Benbvolgut Manel,
l'anònim amic que et vas trobar ahir nit a Barajas continua esperant llegir la teva opinió sobre la situació política ara i ací.
Una abraçada,
Jordi

Manuel Mas i Estela ha dit...

Tranquils, companys! Sembla que hi hagi un cert neguit per conèixer la meva opinió. Tampoc n’hi ha per tant! Ja vaig dir que calia relaxar-se una mica. Assossegueu-vos!. Crec que en els meus darrers escrits, tal com he dit, ja apunto el que penso. Però ja intentaré afinar-ho. Ara m’hi poso.
Gràcies pel vostre interès.