21 de novembre, 2006

Formació municipal.

El director de l’ escola de formació Xavier Soto va acceptar la meva disposició de cara a la formació de futurs càrrecs municipals ara que la propera contesa electoral serà la d’aquest nivell d’administració.

De moment m’han enviat a Montmeló, i la setmana vinent em toca Mataró. En ambdós llocs he d’explicar el tema de les finances locals. Un del meus temes històrics.

Ahir a Montmeló vaig començar dient que “el diablo sabe más por viejo que por diablo”, fent referència als llargs anys que vaig passar al món local.

L’esquema de la meva intervenció el vaig articular entorn a quatre tòpics reiterats respecte al treball municipal que vaig matisar convenientment.

1. L’Ajuntament ha de donar resposta a tot el que li plantegen els ciutadans/es.
NO. L’Ajuntament ha de ser sensible als problemes dels ciutadans/es.

2. L’Administració municipal ha de fer-ho tot.
NO. L’Administració municipal ha de cercar la forma de que es faci el que s’ha de fer.

3. Els ajuntaments no tenen prou recursos.
NO. Els ajuntaments han d’aprofitar bé, i sense por, les seves possibilitats, i administrar bé.

4. El meu municipi és el centre del món.
NO. El meu municipi està en un context social, econòmic, geogràfic i polític que defineix el que realment és.

L’alcalde, Manuel Ramal, va acompanyar-me tota la xerrada, acotant, afirmant, o discrepant la meva exposició, el que va comportar l’enriquiment de la mateixa.

Madrid, 21 de novembre.