26 de maig, 2006

Seguretat, urbanisme i impostos locals.

Aquests dies són noticia les accions delictives violentes contra la propietat en habitatges d’urbanització dispersa.

La presència d’efectius policials en el medi rural i en poblacions petites i escampades sempre ha estat feble. L’extensa superfície a cobrir i les menors possibilitats de que s’hi produïssin delictes comportava poca presència de l’aparell coercitiu de l’Estat. La creació de la Guardia Civil, al segle XIX, o l’existència del Sometent en d’altres èpoques són mostres d’accions destinades al control d’aquests espais.

Però en el darrers temps, els canvis socials i econòmics en el nostre entorn geogràfic han creat noves realitats sociològiques en els pobles petits i zones no urbanes. Les urbanitzacions i el retorn, o el manteniment, als orígens mercès a les grans disponibilitats de mobilitat i la facilitat de comunicacions (o millor de telecomunicacions) han comportat un augment considerable d’establiment de població benestant en amples espais territorials. Abans els rics estaven a les ciutats, en tot cas els masovers guardaven les propietats rurals, ara els “nous rics” estan arreu i molt menys protegits.

I tot això s’ha produït sense tenir present els costos que comportava aquest nou sistema d’establiment social. Per la “petita administració” del territori, la local, ja els anava bé, ja que portava vida i riquesa a unes comunitats que sense aquest fenomen estaven abocades a la inanició. Ara bé, establir els serveis precisos i especialment les càrregues impositives necessàries ha estat una altra cosa. Tenir policia local? Quina murga! Posar els impostos i les taxes adients? Au, vés! Delimitar el creixement assumible? Què dius? Veritat, Alcaldes, forces vives, partits polítics, mitjans de comunicació?

Tothom sap que en la prestació del serveis públics hi ha economies d’escala. Que és menys costosa la urbanització compacta que la dispersa. I que, paradoxalment, la fiscalitat local és més gran a les ciutats que en els pobles. I ara que?, els que paguem més haurem de donar serveis als que paguen menys? Ajuda’t que t’ajudaré. Comencem per revisar com funciona l’habitat del territori dispers, ajustem els seus veritables costos (de tota mena, fiscals, ambientals, socials,...), i després parlem-ne, però en igualtat de condicions.

Per cert, l’increment d’efectius policials no és farà pas a costa de les zones turístiques? Seria fort, no? El 14% del PIB front els que volen viure a Hollywood i en realitat viuen a Dakar.

Mataró, 26 de maig.