L’esverada política catalana, sumada a la continuada necessitat del món de la comunicació d’obtenir més continguts pels seus mitjans, comporta que just s’ha superat una etapa en el procés de la reforma estatutària ja s’estigui parlant, no ja de la següent, sinó de la següent de la següent, amb els actors encara esbufegant de l’esforç anterior.
Això està passant ara. No hem fet l’etapa final del referèndum, tenim alguna incertesa sobre com s’acabarà (o, no?), i ja està sobre la taula parlar del primer Govern que l’haurà d’aplicar.
Era evident la insostenibilitat del tripartit amb posicions diferents. El seu acabament comportava al ensems la impossibilitat d’esgotar la legislatura. Però, plasmat i explicitat això, ara el que cal és recórrer el camí que resta per fer de l’Estatut.
A cop d’enquestes i de declaracions ja s’està especulant sobre el futur: “Quin serà el Govern post Estatut? Seguirà l’actual President de cap de llista dels seus?” Ja hi ha propostes de repartir-se la pell abans de caçar l’ós.
Però, no quedem que ara ens hem de manifestar sobre la norma bàsica de regulació del funcionament de l’autogovern de la nostra Comunitat? Ja veurem que diu la ciutadania, i amb quina empenta! “Oh!, però hi ha enquestes...” Si, però les enquestes no substitueixen, faltaria més, diguem-ho fort, l’expressió de la sobirania popular: el seu vot.
Això està passant ara. No hem fet l’etapa final del referèndum, tenim alguna incertesa sobre com s’acabarà (o, no?), i ja està sobre la taula parlar del primer Govern que l’haurà d’aplicar.
Era evident la insostenibilitat del tripartit amb posicions diferents. El seu acabament comportava al ensems la impossibilitat d’esgotar la legislatura. Però, plasmat i explicitat això, ara el que cal és recórrer el camí que resta per fer de l’Estatut.
A cop d’enquestes i de declaracions ja s’està especulant sobre el futur: “Quin serà el Govern post Estatut? Seguirà l’actual President de cap de llista dels seus?” Ja hi ha propostes de repartir-se la pell abans de caçar l’ós.
Però, no quedem que ara ens hem de manifestar sobre la norma bàsica de regulació del funcionament de l’autogovern de la nostra Comunitat? Ja veurem que diu la ciutadania, i amb quina empenta! “Oh!, però hi ha enquestes...” Si, però les enquestes no substitueixen, faltaria més, diguem-ho fort, l’expressió de la sobirania popular: el seu vot.
Per tant, anem a pams. “Si, però l’endemà...” L’endemà..., caldrà no precipitar-se. Caldrà llegir convenientment el resultat de la veu de la ciutadania. A partir d’allí posicionar-se i fer propostes d’actuació cap endavant.
Hi haurà l’endemà les mateixes forces polítiques, amb el mateix pes, amb els mateixos posicionaments, que fins ara? A mi em sorprenen alguns anàlisis que ja ho donen tot per fet sobre aquest tema. Però, no seria més plausible pensar que pot haver-hi moviments, més o menys forts, segons com acabi tot?, que hi hagi reflexions a la llum dels resultats?
Clar que el que primer que s’haurà de dilucidar és si entrem, o no, en un període d’assentament i tranquil·litat, llarg o curt.
Després d’aquest aclariment en sortiran posicionaments cara al nou, o vell, camí i, per tant, parlar ara de reedicions de noves, o velles, aliances és també prematur.
Assosseguem-nos tots. Centrem-nos en el que ara toca. Expliquem que és, i quines virtualitats té, el nou Estatut i perquè és aquest i no un altre. I demanem als ciutadans/es que es pronunciïn sobre això, no sobre una altra cosa.
Hi haurà l’endemà les mateixes forces polítiques, amb el mateix pes, amb els mateixos posicionaments, que fins ara? A mi em sorprenen alguns anàlisis que ja ho donen tot per fet sobre aquest tema. Però, no seria més plausible pensar que pot haver-hi moviments, més o menys forts, segons com acabi tot?, que hi hagi reflexions a la llum dels resultats?
Clar que el que primer que s’haurà de dilucidar és si entrem, o no, en un període d’assentament i tranquil·litat, llarg o curt.
Després d’aquest aclariment en sortiran posicionaments cara al nou, o vell, camí i, per tant, parlar ara de reedicions de noves, o velles, aliances és també prematur.
Assosseguem-nos tots. Centrem-nos en el que ara toca. Expliquem que és, i quines virtualitats té, el nou Estatut i perquè és aquest i no un altre. I demanem als ciutadans/es que es pronunciïn sobre això, no sobre una altra cosa.
Mentre que unes eleccions de representants poden ser repetides en poc temps, una manifestació en referèndum d’una norma bàsica com és un Estatut, te voluntat de tenir un abast temporal considerable. D’una generació? Probablement. Sigui quin sigui el resultat, després del llarg procés, i l’evident esgotament dels representant i els representats, no crec que ningú consideri convenient reobrir immediatament aquest tema.
Els toros, com a les “corridas”, un darrera l’altre.
Madrid, 23 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada