Les aigües baixen tèrboles, esverades i esbravades en el flux del corrent socialista. La forta tamborinada del diumenge passat té, no podia ser d’altra manera, conseqüències. A Catalunya, al PSC, plou sobre mullat desprès de l’anterior turmenta del novembre passat. Passa a moltes localitats, a Mataró també, a moltes regions i, de rebot, a tot Espanya, al PSOE, amb un terra ja molt amarat per les continuades pluges hagudes des del maig de l’any passat.
S’aixequen moltes veus, es manifesten diverses posicions, hi ha grans preocupacions. També hi ha reticències o, són resistències?
Hem tocat fons? No ho sé pas. Podem anar pitjor? Tampoc ho sé. Ambdues coses depenen de la resposta que col·lectivament, que com a col·lectiu, siguem capaços de donar en els propers temps. Cal fer coses, prendre mesures, però hem de ser curosos. Sí ens equivoquem podem continuar cavant en el sot on estem ficats i fer-lo més fondo.
Aquests primers dies a Madrid es veu una rierada molt convulsa i no crec pas que tornant a casa hi hagi un panorama millor.
Madrid, 26 de maig.
Desprès d’escriure aquest text he tingut coneixement la decisió de la Carme Chacón. Quins propers dies ens esperen! Seny! Seny!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada