08 de febrer, 2010

He dit que no.

Sembla que la gent de la Plataforma pel Dret a Decidir de Sant Andreu de Llavaneres estarien interessants en que participés en un nou debat sobre el tema que els ocupa a la seva localitat. M’han sondejat per persona interposada.

He dit que no. Ho sento, no tinc cap intenció de convertir-me en la figura de contrast d’aquest tema a la meva comarca. No em plau gens i no en tinc cap necessitat.

Vaig creure convenient en el seu moment que calia donar la cara, contrastar i deixar clara la meva posició i la dels meus, que no és diferent. Vaig escriure un article a El Punt quant els seus responsables m’ho varen demanar. He fet algunes manifestacions en els mitjans de comunicació locals i vaig acceptar el debat amb el senador Anasagasti a Calella que em va proposar la Plataforma d’aquella localitat. Crec que he complert amb escreix amb un tema que no és del meu interès immediat i que un cop dit i fet no tinc cap delit personal ni polític en esmerçar-hi més temps.

Els meus interessos pels encàrrecs de la feina política que faig i també per trajectòria personal, són altres: l’economia, la gestió de les administracions públiques, la construcció d’Europa, la marxa del món o l’estat de la Mare Terra.

Crec, sincerament, que aquestes preocupacions que tinc per obligació ineludible i també per convicció i tarannà personal són molt més importants i atraients que les respectables dèries independentistes.

Em trobareu en aquests temes. En d’altres, com és el que ara ocupa a alguns –no a mi- , ja he complert. Caixa tancada i feina feta.


Madrid, 7 de febrer.