26 de febrer, 2010

Sense fre. El cas “Faisán”.

Aquesta setmana la sessió de control al Govern dels dimecres no tenia el morbo habitual ja que per motius de l’agenda europea no eren presents ni el President del Govern ni la Vicepresidenta primera.

Atac directa, i descarat, del PP al ministre Pérez Rubalcaba pel cas “Faisán. Es tracta d’una història, que ja fa temps corre els dimecres pel Congrés i pels mitjans més “ultres” madrilenys, de preguntes sobre la possible implicació governamental en un pretès cas de “chivatazo” a ETA amb motiu d’una operació policial l’any 2006, en plena i pública treva. Segons els populars, que fins ara havien anat fent insinuacions, van ser ordres del Ministre i del President del Govern les que varen frustrar l’operació d’unes detencions, segons ells importants, per motius d’oportunisme polític, perquè l’interessava al Govern en aquell moment. Aquest presumpte fet seria gravíssim i mereixeria tota mena de condemnes politiques i les subsegüents assumpcions de responsabilitats. “On s’és vist!”, clamen aïrats.

Deixant de banda que els terroristes que llavors van estar a punt de ser agafats en el bar “Faisán”, d’aquí la denominació del cas, foren detinguts no gaire més tard, i deixant de banda, també, que l’afer està sent investigat per la justícia, l’acusació que li varen fer dimecres al ministre de l’Interior, brutal i directa, no cap al cap de cap polític responsable en un tema tant sensible com és el de la lluita antiterrorista a qualsevol país del món. La responsabilitat de la direcció de la lluita antiterrorista es deixa sempre a la mà del Govern amb les discretes, si s’escauen, comunicacions a l’oposició. Mai es pot entendre que qui no té els elements i comandaments directes de la lluita i les decisions d’oportunitat de la mateixa s’hagi d’interferir en la gestió d’assumptes tant complicats com aquest. Es demanen responsabilitats dels resultats globals de la lluita, no de cap actuació en concret. I com que segurament dol als populars que la lluita estigui sent reeixida han d’empastifar-la com sigui per treure mèrits als que l’encapçalen.

El ministre Rubalcaba va està bé, molt bé, com sempre que dóna la cara per temes difícils, i mira que n’hi havia per perdre els papers tal com li varen posar els seus inquisidors. Sí, inquisidors, que no controladors assenyats i responsables d’una feina tan enrevessada com aquesta. Però així és la política en aquests moments a la capital. Sembla que estem instal·lats en el tot s’hi val que tants bons resultats li va donar al PP en altres moments.

Amb els seus cada cop més convençuts en el desig de veure’ns descavalcats com sigui del Govern, redoblen amb fúria els cops amb engolades veus i esquinçaments de vestidures. Quins personatges! Cal veure’ls en directe per sentir alguna esgarrifança de por en pensar què pot esdevenir la nostra convivència cívica amb aquesta mena de gent. És precís que la ciutadania pacífica i normal, que vol unes altres formes de debat polític, en tingui coneixement de la seva “ralea”, estigui previnguda i no els cedeixi el camp lliure.

Mataró, 26 de febrer.