Estadístiques.

Quina setmana! Els obusos queien de tot arreu!

Avui, la darrera xifra de la mà del butlletí econòmic del Banc d’Espanya “Informe trimestral de la economia española”. L’indicador avançat del creixement, en aquests cas encara de decreixement, del P.I.B. en el darrer trimestre de l’any passat i, amb ell, la dada de tot l’any.

Ja he comentat alguna altre vegada aquesta mania dels indicadors avançats. Les notícies cal cremar-les. No podem esperar fins el 17 de febrer per conèixer la dada oficial del INE de la Contabilitat Nacional Trimestral (encara que el 11 també trauran una dada avançada). Falten 12 dies encara, i cal fer bullir l’olla!

Bé, el butlletí del Banc d’Espanya ve prou ja diu (pàg. 44) que “De acuerdo con la información coyuntural disponible, en el cuarto trimestre el descenso del PIB continuó atenuándose. En concreto, se estima que la variación intertrimestral del PIB fue del −0,1% (frente al −0,3% del tercer trimestre), mientras que la caída del producto en términos interanuales habría sido del 3,1%, nueve décimas menos acusada que la del período anterior.”

Prèviament, en el paràgraf anterior del informe, descriu la dada oficial pel trimestre anterior publicada per l’INE que moltes vegades corregeix, dècimes amunt o dècimes avall, l’avenç que havien publicat ells en el butlletí anterior.

Per tant en trobem davant d’un indicador estimat, certament força aproximat, del tancament del any 2009.

M’ha portat a confusió les dues dades diferents que donen pel creixement final de l’any passat. Mentre parlen del creixement interanual del -3,1%, més endavant parlen del -3,6% de variació en el conjunt de l’any. La diferència, pel que entenc (potser estic errat), està en la consideració de la situació a finals d’any en el cas primer, que crec que és la dada bona a considerar (a on estem en aquest moment) i la consideració del promig del creixement del any, que estadísticament deu tenir alguna explicació, però que no ens diu on estem ara sinó on varem estar en tot el llarg del any respecte a la mitja del any anterior

A partir d’aquestes dades i d’aquestes consideracions he confegit els quadres i gràfics següents per intentar tenir una visió més panoràmica de la evolució de l’economia espanyola en els darrers temps i a on estem ara. Les dades fins al tercer trimestre del 2009 són les de la Contabilitat Nacional que publica l’INE mentre que la darrera és la recentment coneguda del butlletí del Banc d’Espanya, que veurem si caldrà corregir a l’alça o a la baixa, o no, d’aquí dotze dies.

Evidentment, sembla que hem tocat fons. També serà bo de veure, que ens ho dirà la publicació del INE, quina evolució comparada hem tingut respecte al conjunt de les economies de la Unió Econòmica i Monetària (zona euro-15) i de les del conjunt de la Unió Europea (27). Recordem que, malgrat tots els esgarips que estem sentint aquest dies, mai hem estat per sota (M’apunto a una aposta d’un sopar a “La Choza”, tampoc cal passar-se, que encara estarem per sobre).

Respecte a la histèria d’aquest darrers dies cal recomanar la lectura del article del reconegut economista i antic polític José Luis Leal que no crec pas que pugui atribuir-se-li vel·leïtats pro governamentals.

De la situació de l’ocupació, millor dit del volum de l’atur, en continuarem parlant els propers dies, així com també de les finances públiques i el nerviosisme dels “mercats” (?) respecte al deute públic. És el que hi ha, és el nostre pa de cada dia.

Mataró, 6 de febrer.