29 de juliol, 2008

Tancament reiteratiu

L’oposició (tots els grups parlamentaris) va arrencar primer un Ple extraordinari fora del període de sessions perquè comparegués el President del Govern per parlar i debatre sobre l’evolució de la situació econòmica. Ara, tres setmanes desprès, ha tornat a aconseguir forçar la celebració d’una reunió extraordinària de la Comissió d’economia i Hisenda perquè comparegués el Vicepresident econòmic per parlar del mateix i a més de les balances fiscals.

En relació a la situació econòmica poques novetats. Les xifres de les dades econòmiques continuen la seva tendència a la baixa i a ser negatives, correlativament a la marxa de l’economia del països del nostre entorn. Però aquest tema a esdevingut el principal en el debat polític. Desprès de força anys de creixement continuat ara sembla que sigui tota una novetat que el cicle canviï de tendència. Cal, doncs, fer molts escarafalls ja que es toca os.

Més enllà de tornar a repetir que tot està fatal i que el Govern no fa res, poques novetats aporta el debat ja que la resposta de Solbes està també en la línia coneguda del canvi del cicle, la situació econòmica internacional i el conjunt de mesures possibles ja preses.

Cal explicar millor a la ciutadania el què està passant i contrastar, si s’escau, propostes concretes. Baixar impostos (a qui?, als rics?), austeritat en la despesa ( a qui?, als pobres?), millorar la liquiditat (com?, amb quines eines?), reformes estructurals (de què?, i de qui?) Què es pot fer que tingui resultats a curt termini i què sols donarà resultats a més llarg? Quins treballs s’han de fer en el marc estatal, i quins en el marc europeu?

Tinc la recança que les sessions extraordinàries han estat de poca utilitat per fer la pedagogia precisa.

Respecte a les balances fiscals i a la seva utilització continua la jugada de pòquer amb els moviments tàctics que corresponen al moment i que s’aniran desenvolupant en els propers dies, setmanes i potser alguns mesos. Ja veurem el resultat de la partida, La partida d’ara, ja que n’hi haurà més de partides.

Ara bé, si canvia un dels jugadors de la partida, el que té la banca, els altres que mantinguin la seva aposta tenen cap garantía d’obtenir millor resultat? Vés a saber, o no?

Espero que al mes d’agost no s’hagin d’habilitar més sessions extraordinàries.

Madrid, 28 de juliol.

1 comentari:

Pep MOLSOSA ha dit...

Manel, comprenc les picabaralles al parlament. Però a mi m'agradaria, ara que tenim tele, que hi surtís un dels que manen més, i ens ho expliqués de manera senzilla, comprensible, pedagògica ...
Cada cop suporto menys el Solbes amagat darrera dels seus papers i informes. Sembla que no recordi que és allà per servir els qui l'han votat ... i a tot el país.
Es una actitud paternalista insuportable: no us preocupeu, jo ja m'en ocupo, no em distreieu, que tinc feina a llegir papers ...