En terres segovianes fem un circuit entorn a aquest municipi i tornem a ell per l’avituallament. Passem pels pobles veïns que tenen mostres d’arquitectura romànica. A la aturada de Sotosalbos m’escapo fins a l’església de la localitat que sols tinc temps de fotografiar de fora. Fem un bon tros de la N-110 amb una pujada “lanzada” que ens deixa sense alè per arribar a dalt de tot, però que és un tram sensacional per pedalar.
A la represa, ruta cap a La Granja. Arribem més aviat del horari previst ja que anem rabents. Ens rep l’alcalde a l’ajuntament un cop ja dutxats i ens explica unes quantes coses de la localitat. Certament és un municipi especial per la seva història. Més del 95% del terme és propietat de l’Estat fruit de la construcció de los Reales Sitios per part dels monarques absoluts del s. XVIII, dels palaus a la fàbrica de vidre que encara funciona avui, passant pels boscos.
El discurs de l’Alcalde és plenament municipalista i me’l conec de sobres. Penso que té fusta, convençut i convincent. Ens porta a dinar a una granja escola on mengem molt bé: “Judiones de La Granja y cordero asado”. Ens obsequia amb una bossa d’un quilo de aquestes mongetes grosses que no havia provat mai i que les he trobar finíssimes, suposo que cal saber cuinar-les bé. Podríem haver titulat aquestes Jornades de la ruta de les llegums: cigrons de Fuentesaúco, mongetes del Barco de Avila, “judiones” de La Granja.
Al vespre, desprès de reposar a l’hotel i d’anar fins al centre de la ciutat a fer una volta de l’Aqüeducte a la Plaça Major, ens ofereix un sopar “Cerveceros de España” que és un dels espònsors de les Jornades. Les pancartes de les sortides i arribades així ens ho indiquen, com també la guingueta mòbil que ens acompanya i ens abasteix de beguda refrescant als finals d’etapa. Sopar tradicional segovià maridat amb cervesa. Al embotit de començar cervesa “lager” que és la tradicional lleugera, amb el “cochinillo” que ens serveis el mateix Cándido en persona, suposo que és ja el fill, servit a la manera històrica amb parlament, música de dolçaina i trencament del plat inclòs, cervesa extra, més forta. I pels postres, pastis de xocolata, cervesa negra.
Alguns companys proposen sortir a fer una copa i declino la invitació. Ja no tinc l’edat del company Paco Jiménez Araya, el jove senador de Villafranca de los Barros, que porta ja unes quantes nits de marxa dormint poc i no obstant aguanta els quilòmetres dalt la bicicleta. Qui tingués vint anys!
("La nuit" de les Jornades amb Merche Coello, Carmen González i Carmen Juanes)
Mataró, 2 de juliol.
1 comentari:
M'ha agradat el seu blogg, en ell he vist motes de les coses que a mi m'agraden, el seguiré "tafaneixant"
Endevant i... som-hi!
Publica un comentari a l'entrada