Els “emputxadors”, avui no cal qualificar-los d’àngels, ens fan anar a bon ritme, fins i tot apressen en el pla per mantenir el pilot unit.
L’avituallament es fa a Martín Miguel (vaja nom per un poble, però sembla que és pel que el va repoblar deu fer vuit-cents o nou-cents anys). Han refet l’església i ens l’ensenyen cofois. Tenen un retaule, el major, churrigueresc, i al lateral un altre anònim del segle XVI traslladat d’una ermita ja desapareguda, tots dos recentment restaurats. Als darrers anys amb els tresors que hi ha a les esglésies castellanes s’ha muntat les exposicions de “Las edades del hombre” que han recorregut amb gran èxit tota la geografia castellana. La pregunta que em faig sempre que m’aturo en pobles com aquest és quin serà el seu futur dins de poc temps quan la gent gran que ara encara els habita hagin desaparegut. Els que estiguin a prop d’una capital encara, però els altres ja veurem quin final els espera.
De cop, marxant a bon ritme, aixeco el cap i se’m presenta la silueta de Segovia amb els inconfusibles Alcázar i Catedral retallats contra el cel. Parem a l’entrada per afrontar els darrers metres de la cursa. Cap amunt i amb llambordes, el terrible pavès de la Paris-Roubaix dels titànics corredors ciclistes. Els primers mil metres són forts, però a poc a poc es fan. Molesta més la irregularitat del paviment. Els darrers ja són en pla i ja estem a la meta. Cares de satisfacció dels participants. Hem completat el recorregut i els cinc dies de marxa.
En dutxem i canviem, i dinem a peu dret al Poliesportiu “Pedro Delgado”, en honor al vencedor del Tour de França. Al darrer dia, estem en una capital, tenim un vestidors formidables. Tothom ja té ganes de tornar a casa, Així que poques formalitats. Els darrers reconeixements a tots els que ens han ajudat i a les tres de la tarda dalt del cotxe per travessar mitja Espanya i anar a dormir a Mataró. Ara rai, amb aire condicionat i amb un bon motor no és pas problema.
A l’entrada de San Esteban de Gormaz sona el telèfon, mans lliures.
-“Si, digui?”
-“Hola, soy Pepe Blanco…”
Coll… quin susto!
-“...era para comunicar que acabamos de acreditarte para el Congreso del PSOE…”
Una gravació!
Demà hauré de tornar a Madrid, a la sessió extraordinària del Congrés per la compareixença del President del Govern sobre la situació econòmica i divendres altra vegada pel Congrés federal. Anar i venir.
En José Félix, el retratista oficial de l'esdeveniment ens enviarà més endavant un CD amb una munió de fotografia que ha estat fent aquest dies. Tindré un altre bon record de les Jornades ciclistes Parlamentaries d'enguany i espero que pugui mantenir la forma i les ganes, malgrat l’edat, per poder tornar a participar a les del any que ve.
Bienaventurados los que alcanzan la cima
Porque será cuesta abajo el resto del camino.
Mataró, 3 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada