Altra vegada per terres de Castella y Lleó. Comencem a Salamanca i acabarem a Segovia. Ja podeu, doncs, suposar que portem els mateixos patrocinadors que fa dos anys, encara que amb diferents colors i el mateix acompanyament de sempre, així com l’organització. Els companys i companyes pràcticament els de sempre amb algunes lògiques altes i baixes.
Per endur-me la meva bicicleta vaig fer primer el trajecte fins a Madrid a començaments de setmana amb cotxe i després, acabat el darrer Ple del actual període de sessions, ruta vers Salamanca. Això em permetrà anar i tornar el dilluns per la tarda a Madrid ja que hi tinc feina i en acabar marxar directament a casa. Dimecres a la tarda hi ha Ple extraordinari per tractar la situació de l’economia, i divendres hi tornaré pel Congrés del PSOE.
De cantó a cantó de les Espanyes. Les pluges de les darrers setmanes de la primavera han configurat arreu un paisatge ben frondós. Fa goig de verd i lluent que està el camp, des del secà de les Garrigues fins aquestes terres de cereal de Salamanca.
Cal trobar carreteres poc freqüentades, ja que som un destorb pel tràfic; més aviat “planetes”, ja que no som esportistes amb nivell i alguns ja tenim una edat; a més, a llocs que tinguin alguna concentració hotelera pel total dels que som i que sigui acollidor i atraient. Aquestes terres salmantines reuneixen els requisits.
La primera etapa és Peñaranda de Bracamonte fins a Fuentesaúco. A la sortida ens acomiada l’alcalde que em diuen que fa més de 21 anys que ho és i que governa amb majoria absoluta. Fa fresca i enfilem les inacabables rectes enmig del groc dels camps de blat, ordi i civada. Els continuats “tobogans” fan fàcils les baixades i una mica més costoses les pujades. Les habituals parades pels reagrupaments, l’avituallament a un poble que no deu tenir municipi propi ja que no ens va rebre ningú i l’arribada a la meta, ja en terres de Zamora, on ha guanyat la companya Carmen Juanes malgrat que ella és diputada salmantina. Pregunto a unes veïnes que ens han vingut a veure a la meta si encara fan els seus famosos cigrons que quan se’n menjaven més eren coneguts com dels millors, i em diuen que si i si en vull me’n van a buscar. Els ho agraeixo però espero que ja ens en donaran a l’Ajuntament.
Ens dutxem e les instal·lacions de la piscina que són força precàries, de fet al dinar-recepció a peu dret que ens fa el consistori aprofitem per demanar al President de la Diputació de Zamora, que havia estat participant a jornades anteriors quan era diputat en Corts, que els doni una subvenció per millorar-les, fet que en agraeix l’Alcaldessa accidental.
Descans a la tarda i al capvespre a gaudir de la meravellosa Plaça Major. De fet, en poc temps, és la tercera vegada que vinc a Salamanca. Sempre és un lloc per visitar.
Salamanca, 27 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada