16 de març, 2007

Setmana intensa (com d'altres).

Quan vaig pujar al taxi cap a l’aeroport de retorn a casa vaig tenir la sensació d’haver fet, en el que em tocava, una bona setmana parlamentaria.

Malgrat el “monotema” en que ens vol col·locar el PP amb les seves obsessions malaltisses sobre la lluita antiterrorista hi va haver molt més joc d’altres coses que són importants pels ciutadans/es i la nostra vida col·lectiva. Si, les compareixences dels ministres d’Interior i de Justícia, la sessió de control al Govern, amb els duels dialèctics dels principals caps del PP amb el President i la Vicepresidenta en són les pregones mostres d’aquest debat monotemàtic que pretén ser l’únic.

L’entrada anterior explica la visita de membres de la Comissió d’Indústria a una de les empreses punteres del país. Aquesta visita em va impedir assistir a la compareixença que feia a la mateixa hora la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, a la comissió corresponent per explicar les actuacions governamentals en matèria del canvi climàtic, i la compareixença també a la mateixa hora d’un alt càrrec del Ministeri d’Educació a la comissió de Seguretat Vial per explicar el tema del tractament d’aquesta matèria a l’educació obligatòria. Són les meves Comissions, però no es pot repicar i anar a la processó.

L’endemà, a la Comissió d’Indústria es va tractar l’adaptació de sengles directives europees a la nostra legislació sobre els mercats d’hidrocarburs i d’electricitat. Les meves companyes Charo Velasco i Arantza Mendizábal, amb l’ajut d’en Luis Tomás García, van haver de bregar de valent amb unes tècniques i àrides qüestions que convenia que sortissin amb un cert consens. La posició, aquí, d’Izquierda Unida-ICV amb un discurs de model diferent va ser força interessant (encara que el veig bastant diferent a ells), i com sempre CiU, en Josep Sánchez Llibre, va aconseguir colar alguna de les seves pretensions amb el nostre disgust. Així és el debat parlamentari.

El plat fort de la setmana va venir el dijous de la mà de l’aprovació definitiva del text que tornava del Senat de la Llei d’Igualtat. Aquesta llei que consagra la discriminació positiva envers les dones en el nostre ordenament jurídic és una de les fites de la legislatura. N’hi ha d’altres de fites en matèria de drets socials, i la legislatura encara té algun recorregut malgrat estigui en els seus trams finals. Però aquesta Llei serà una de les que en una perspectiva històrica es veurà com de les més trencadores. Som un dels països més avançats del món no solament en els aspectes econòmics sinó també en els socials. Les dones estan d’enhorabona, malgrat penso que, si bé la Llei els ajudarà molt, tenen molta capacitat pròpia per situar-se capdavanteres en tots els àmbits de la vida.

Podré explicar que he votat, en els tres anys que porto al Congrés dels Diputats a Madrid, unes quantes coses importants, d’aquelles que deixen petja del pas d’una forma de pensar a la vida de la nostra col·lectivitat. N’estic content.

Ara, cap a Vic, a explicar un altre cop el projecte d’Estatut del Treball Autònom, és part de la meva feina els dies que no estic a Madrid.

Mataró, 16 de març.