02 de març, 2007

Poca neu.

Finals de Febrer. El sol va enlairant la seva trajectòria. La llum del dia agafa aquella claror que anuncia el bon temps. Bon temps? Abans s’entenia que l’arribada de la primavera era l’entrada del bon temps. Però desprès d’aquest hivern amb bon temps el que ens espera en les properes estacions dubto que pugi considerar-se bo.

Ha nevat, fins ara, poc. Cada vegada que la càmera del temps de TV3 enfocava la Vall de Núria podíem veure un paisatge entre verd i marró, però no pas blanc com hauria de correspondre per l’època. Quan els meteoròlegs parlaven de neu a la cara nord dels Pirineus pensava: "Aigua cap a l’Atlàntic".

Per que aquest és el tema. Quina aigua tindrem a l’estiu a les comarques internes de Catalunya (i també a molts altres llocs)? Fins ara la manca de neu s’ha centrat en els problemes que ha ocasionat al sector dels serveis turístics relacionats amb els esports d’hivern. Per ells ha d’estar sent una mala temporada, evidentment. Però cal anar més enllà dels efectes més immediats de la situació. Tampoc vull ara anar en els efectes més a llarg termini, que també existeixen. Cal situar-nos en l’aigua embassada i el que pot passar si a l’hora del desglaç les entrades de líquid als pantans són inferiors a les sortides.

Fa alguns anys que estem en el cicle eixut del nostre clima mediterrani i en patim les conseqüències. Ara, enguany, s’accentuaran d’acord amb el que està passant. Som conscients del que ens espera aquest estiu?.

Madrid, 27 de febrer.