13 de febrer, 2007

Xíndia. Els objectius del viatge.

Al mateix hotel d’arribada fem una reunió de treball per explicar els objectius del viatge. Un breu resum.

Obre en Joan Trullén, Secretari Gral. d’Indústria. Es tracta d’oferir a la Delegació de parlamentaris materials de primera mà amb empresaris espanyols que s’han instal·lat a l’Índia i a la Xina. Deslocalitzen o internacionalitzen? Aquesta és la qüestió. Cal veure com es donen respostes al procés de globalització. El recorregut està construït per veure casos diferents, industrials espanyols (Pune), noves tecnologies de gent del país (Bangalore), el creixement urbà (Xanghai)

El President de la Comissió, Antonio Cuevas, diu que el nostre informe no ha de ser un estudi acadèmic.


A continuació, Mario Buisán, Director general de l’ICEX, exposa les eines amb les que aquest organisme actua en aquests mercats. Són els PIDM que ja he explicat altres vegades, i més en concret el Pla de l’Índia. Importem uns 1.500 milions d’euros i exportem sols 580. Tenim escassa quota de mercat, de presència i de coneixement. Cal aprofitar la potencialitat que tenen i detalla els ajuts per exportar-hi i per instal·lar-s’hi, especialment els destinats a estudiar les possibles accions i els necessaris per començar actuar. Malgrat tot, ens explica, que no tothom passa per les oficines comercials, que hi ha gent que hi va directament, amb els assessoraments pertinents privats.

J.A. Bretones, cap de l’oficina Econòmica i Comercial a l’Índia, que ens acompanyarà durant tota la nostra estada al país ens explica com empreses espanyoles estan aprofitant el creixement industrial que s’està produint. Dins dels casos dolents de relacions comercials amb Espanya, aquí la relació és de 1/3, no tant dolenta com la 1/8 de la Xina o el 1/9 del Japó. Les empreses enfoquen l’àmbit industrial que és on està concentrat el creixement del país. Cal, però, tenir coneixement dels elements estructurals, població i infraestructures, i captar-ho és molt costós. Per que el país, l’Índia, avanci, s’ha de industrialitzar molt i ha de canviar encara força. Cal que es liberalitzi més, i cal fer un gran esforç en modernització i infraestructures. Algunes dades: 300 milions de joves menors de 16 anys; el 30% dels seus ingressos fiscals provenen dels aranzels; creixen en 600.000 telèfons mòbils cada mes. Des del punt de vista industrial, pensen poc en l’exportació i volen actuar pel mercat local que és immens i està creixent.

Fem una primera ronda d’opinions els membres de la Delegació sobre les nostres pretensions de coneixements que segurament anirem canviant a mesura que es desenvolupi el viatge i les experiències que anirem veient.

Mumbai, 28 de gener.
Mataró, 13 de febrer.