14 de febrer, 2007

Autoprotecció.

Faig endreça d’una pila de papers del despatx de casa meva. Són antics, i hi ha de tot. Temes municipals, d’ordenació territorial, debats parlamentaris, posicionaments de diversos nivells orgànics del Partit… tot de la dècada dels noranta. Crec que no en faré res guardant aquest material que principalment el temps i també el canvi de feina han deixat obsolet, i que per altra banda deuen estar arxivats als seus punts d’origen. Camí, doncs, cap al contenidor de recollida de paper i cartró.

Guardo pel meu arxiu, que ves a saber quin futur l’espera, la transcripció d’una xerrada que vaig fer a Lima (Perú) sobre municipalisme. Va ser en unes jornades de formació de càrrecs electes locals peruans del APRA, partit amb qui el PSOE tenia relacions en aquells moments (suposo que encara les hi té). La Fundació Pablo Iglesias va enviar-me allà, junt amb d’altres companys municipalistes espanyols, devia ser l’any 1998, en el marc de la cooperació d’aquesta mena d’entitats en temes de formació de quadres.

L’altre paper que he guardat és un manual d’autoprotecció que ens va ser entregat per la policia als càrrecs públics l’any 2000 arran del trencament de la anterior treva d’ETA i els problemes derivats de sagnants atemptats a electes locals catalans. Aquells moments van ser molt durs i preocupants, ja que no estàvem acostumats a prendre cap mesura d’aquests tipus. Sempre havia pensat que el dia que els Alcaldes i regidors tinguessin que anar amb protecció pel carrer seria dolent per la democràcia i la convivència. No només protecció, sinó autoprotecció és el que es va imposar llavors, i crec que no s’ha eliminat del tot avui en dia. Hem retrocedit en aquest aspecte.

Espero que les circumstàncies actual, i especialment les futures, no comportin haver-hi de tornar. Per si de cas, però, guardo el document per si l’he de repassar i aplicar. Déu no ho vulgui!

Mataró, 14 de febrer.