21 de setembre, 2006

Rebaixes d'impostos.

La política fiscal, ja de per si encotillada per la política econòmica general de la U.E. i les tendències de la globalització, té un altre element de restricció en la actuació que poden fer les CCAA. El que a més dels seus impostos participin en els generals i els puguin modular dóna unes possibilitats que no sé si casen massa bé amb les ja restringides possibilitats d’una política econòmica de l’Estat.

En una situació inflacionaria i al hora de creixents necessitats de recursos públics per fer front als nous reptes (immigració, dependència, formació, canvis tecnològics,...) hauria de estar contraindicada una rebaixa fiscal. Si més no, àdhuc, per reduir l’endeutament públic que també deslliuraria recursos financers, i prepararia millor per les males èpoques que tard o d’hora s’hauran d’afrontar.

Però estem a les portes d’un altre cicle electoral i cal fer populisme. I des de la dreta, cap mania. Veritat Espe? Veritat Artur? Aneu esquena per esquena.

Madrid, 20 de setembre.