De condecoracions

A l’ordre del dia del Ple de Congrés d’aquesta setmana hi figura, en l’apartat de Proposiciones no de Ley, el punt n. 4 titolat:

Del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, sobre la concesión de la Cruz del Mérito Militar con distintivo rojo a los militares fallecidos en Afganistán el día 16 de agosto de 2005 a bordo del helicóptero del Ejercito de Tierra ET-657.
“BOCG. Congreso de los Diputados”, serie D, número 367, de 7 de abril de 2006.
(Núm. Expte. 162/000459)

Què hi havia darrera aquesta Proposició? La clau estava en el color del distintiu. Pels que no estem avesats en els temes militars (Jo, ni la mili he fet!) és difícil comprendre de que va aquest tema. Cal anar al Reglamento General de recompensas militares per saber-ho.

Allà es pot veure la diferència entre el distintivo rojo (Las Cruces del Mérito Militar, del Mérito Naval y del Mérito Aeronáutico, con distintivo rojo, se concederán a aquellas personas que, con valor, hayan realizado acciones, hechos o servicios eficaces en el transcurso de un conflicto armado o de operaciones militares que impliquen o puedan implicar el uso de fuerza armada, y que conlleven unas dotes militares o de mando significativas) i el distintivo amarillo (Las Cruces del Mérito Militar, del Mérito Naval y del Mérito Aeronáutico, con distintivo amarillo, se concederán por acciones, hechos o servicios que entrañen grave riesgo y en los casos de lesiones graves o fallecimiento, como consecuencia de actos de servicio, siempre que impliquen una conducta meritoria)

Resulta que el militars que van morir en aquell accident ja se’ls havia donat la condecoració amb distintivo amarillo. Si acceptàvem la seva proposició estàvem acceptant que la presència de tropes espanyoles a l’Afganistan era de les mateixes característiques que la presencia militar que va haver-hi a l’Iraq, fet que no és cert. Aquí, doncs, estava la clau, "l'intríngulis" de la proposició

Els del PP no han assumit encara el rebuig generalitzat que a Espanya va tenir aquella operació que sols la arribada al Govern de Zapatero va desbaratar, i encara continuen “ladrando su rencor por las esquinas”, com ell mateixos van popularitzar.

Evidentment la proposició va ser rebutjada per quasi bé tots els grups de la cambra.

Madrid, 26 d'abril.