L’entrepà de pernil, o el pernil del entrepà.

Una altra manifestació contra el Govern dissabte passat a Madrid. Com vuit dies endarrera a Barcelona, èxit de la convocatòria: milers de persones, banderes, consignes i crits. Més tensió.

(foto Claudio Alvárez, a El Pais)

Hi ha lloc per una tercera via?
No!, responen a l’uníson els manifestants de Barcelona i els de Madrid. No veus que el Govern està presoner dels “altres”!
Passa, però, que els “altres” son diferents segons qui parla. Pels de Barcelona, el Govern està condicionat pels nacionalistes espanyols, els seus i els de la dreta (no sé si hi ha dreta no nacionalista. Crec que no). Pels de Madrid, el Govern està condicionat pels nacionalistes perifèrics, els catalans i els bascos.
Els extrems baixen al carrer, tiben la corda. Les cúpules de les representacions polítiques respectives, ERC a Barcelona, el PP a Madrid, en donen fe amb la seva presència, no a la capçalera, no fos cas que es veies massa la seva mà, però si en pla destacat.
Com “cuidado” pactis amb l’enemic! Dimecres, a la sessió de control al Congrés, tornarem a preguntar t’ho.
Què voleu? Anorrear la possibilitat de convivència pacífica entre sensibilitats diferents? Aquestes sensibilitats existeixen, les hem visualitzat aquests dos dissabtes. Si desapareix el pernil del entrepà quedaran front a front. I llavors, què? A mastegots?
Als altres, sols se’ls guanya!, se’ls extermina! Per la força, ja sigui aquesta legal o il·legal. Per la policia, o per les bombes!
Els nacionalistes espanyols han d’acceptar que a la pell de brau hi ha altres sensibilitats. Els nacionalistes perifèrics han d’acceptar la pell de brau.

Ho torno a escriure:
“...recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharat visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.”
Cant XLVI “La pell de brau”. Salvador ESPRIU. 1960.

Hi ha algú que pugui demanar sensatesa? En nom de què? A canvi d’alguna cosa? Mentrestant, els que som el pernil, els del mig, hem de restar prudents, valents, pedagògics i ferms.

Cabrils, 26 de febrer.