*article per Capgros.com
Cop d’efecte sorprenent, o no tant, en el tema de la OPA sobre ENDESA de Gas Natural. Irromp en l’operació, amb molt bones condicions, una empresa alemanya. Cal analitzar les primeres reaccions, encara que sembla que hi haurà temps per fer-ne més d’anàlisis segons com es vagi desenvolupant l’operació.
Els nous vinguts: Un gegant alemany propiciat pels poders públics fruit precisament de la fusió d’una elèctrica i una gasista per tenir presència important en els mercats energètics. Seria, si es fa l’operació, o potser ja és, l’empresa europea més gran del sector.
El Govern espanyol: Els seus plans qüestionats. Com tot govern, de qualsevol color, vol empreses fortes en sectors estratègics per mantenir, consolidar o millorar la posició del seu país. És el que han fet els alemanys, o fan d’altres socis comunitaris nostres. L’exemple més palmari és que, segons els mitjans, va ser la Cancellera Merkel la que va comunicar al President Zapatero que es feia l’operació.
Els Opats: Aquest tipus d’empreses estan manades per la tecnoestructura (que ja molts anys va definir Galbraith) no pas pels seus propietaris concrets, i llur interès està, entre d’altres, en la seva pròpia permanència. Sembla que els possibles nous propietaris els han assegurat que els mantindran. Sembla també, que ells mateixos, a la vista del perill que corrien, els van anar a buscar.
Els de l’Opa inicial: La Caixa de moment, cara de pòquer. La processó deu anar per dins, potser alguna cosa sabien, o podien esperar. Les evidents interrelacions dels poders econòmics i polítics es posen sobre la taula. Qui té realment el poder? Quanta força en el escenari europeu té cascú? Té limitacions la nostra entitat financera? I si és així, perquè? Quines conseqüències se’n poden derivar?
L’oposició política: Exultants. S’està a punt de rebentar l’operació inicial que ells mai van acceptar entre d’altres coses per que no la controlaven i posava en perill les seves estructures de poder econòmic. La pàtria?, quina pàtria? Catalans? Alemanys? El poder, nois, el poder!
A l’Espanya ancestral, els que vam créixer amb “El Caso”, recordem els crims passionals (ara se’n diu violència domèstica) que alguns es pretenien justificar amb aquella inefable frase de “la maté porque era mía”.
Sembla que ara, davant la possibilitat que es posin en qüestió alguns mecanismes de poder, de poder econòmic, de poder de veritat, a la dreta del nostre país li ve el mateix reflex per justificar les actituds que adopta.
Hi ha molts nervis amb l’actuació de “La Caixa”, la primera entitat financera catalana, amb les seves inversions industrials. Perquè, qui controla “La Caixa”? Si a més impulsa opcions estratègiques en sectors tan importants com l’energia, més nervis. Algú creu que la seva cadira, des de la que es poden fer moltes coses, és de la seva propietat o dels seus amics, i es resisteix com gat panxa enlaire davant qualsevol actuació que interpreti agressiva.
I llavors, tot si val per impedir-ho. Qualsevol decisió es posada en qüestió. Amb l’ajut de polítics i periodistes, de la seva corda, és clar!, s’utilitzen totes les eines per torpedinar-la. Fins hi tot es va a buscar (suposo que no confiant massa en les forces i procediments emprats aquí) a qui pot des de fora de les nostres fronteres fer una contraoferta. Si no pot ser meva, de ningú!. Bé, de ningú d’Espanya. El patriotisme fins un punt! Per alguns, a l’hora de la veritat, el patriotisme no va més enllà de la cadira.
A part d’aquestes roïndats, el debat és interessant, ja que probablement la creació d’empreses fortes (ara sembla que se’n diuen empreses “campiones”) a nivell europeu és desitjable. Però, en tot cas, fent-ho, impulsant-ho, des del Govern d’Europa, no des de el Govern d’un dels seus Estat membres, en aquest cas l’alemany. Hi ha una altra operació de nivell geogràfic superior, l’OPA de Mittal sobre Arcelor, i aquí els moviments defensius són a escala europea, no sé si massa coordinats, però.
La construcció d’Europa ha de ser feta per organismes europeus. Si es pretén fer-la des d’algun pol amb interessos propis i/o de força, o si pretenem no fer-la mantenint els vells Estat - nació no anirem enlloc. En aquest darrers supòsits es lògic que es produeixin resistències d’alguns Estats i actituds defensives per no fer el babau, malgrat no sigui el desitjat.
Madrid, 23 de febrer.
Els nous vinguts: Un gegant alemany propiciat pels poders públics fruit precisament de la fusió d’una elèctrica i una gasista per tenir presència important en els mercats energètics. Seria, si es fa l’operació, o potser ja és, l’empresa europea més gran del sector.
El Govern espanyol: Els seus plans qüestionats. Com tot govern, de qualsevol color, vol empreses fortes en sectors estratègics per mantenir, consolidar o millorar la posició del seu país. És el que han fet els alemanys, o fan d’altres socis comunitaris nostres. L’exemple més palmari és que, segons els mitjans, va ser la Cancellera Merkel la que va comunicar al President Zapatero que es feia l’operació.
Els Opats: Aquest tipus d’empreses estan manades per la tecnoestructura (que ja molts anys va definir Galbraith) no pas pels seus propietaris concrets, i llur interès està, entre d’altres, en la seva pròpia permanència. Sembla que els possibles nous propietaris els han assegurat que els mantindran. Sembla també, que ells mateixos, a la vista del perill que corrien, els van anar a buscar.
Els de l’Opa inicial: La Caixa de moment, cara de pòquer. La processó deu anar per dins, potser alguna cosa sabien, o podien esperar. Les evidents interrelacions dels poders econòmics i polítics es posen sobre la taula. Qui té realment el poder? Quanta força en el escenari europeu té cascú? Té limitacions la nostra entitat financera? I si és així, perquè? Quines conseqüències se’n poden derivar?
L’oposició política: Exultants. S’està a punt de rebentar l’operació inicial que ells mai van acceptar entre d’altres coses per que no la controlaven i posava en perill les seves estructures de poder econòmic. La pàtria?, quina pàtria? Catalans? Alemanys? El poder, nois, el poder!
A l’Espanya ancestral, els que vam créixer amb “El Caso”, recordem els crims passionals (ara se’n diu violència domèstica) que alguns es pretenien justificar amb aquella inefable frase de “la maté porque era mía”.
Sembla que ara, davant la possibilitat que es posin en qüestió alguns mecanismes de poder, de poder econòmic, de poder de veritat, a la dreta del nostre país li ve el mateix reflex per justificar les actituds que adopta.
Hi ha molts nervis amb l’actuació de “La Caixa”, la primera entitat financera catalana, amb les seves inversions industrials. Perquè, qui controla “La Caixa”? Si a més impulsa opcions estratègiques en sectors tan importants com l’energia, més nervis. Algú creu que la seva cadira, des de la que es poden fer moltes coses, és de la seva propietat o dels seus amics, i es resisteix com gat panxa enlaire davant qualsevol actuació que interpreti agressiva.
I llavors, tot si val per impedir-ho. Qualsevol decisió es posada en qüestió. Amb l’ajut de polítics i periodistes, de la seva corda, és clar!, s’utilitzen totes les eines per torpedinar-la. Fins hi tot es va a buscar (suposo que no confiant massa en les forces i procediments emprats aquí) a qui pot des de fora de les nostres fronteres fer una contraoferta. Si no pot ser meva, de ningú!. Bé, de ningú d’Espanya. El patriotisme fins un punt! Per alguns, a l’hora de la veritat, el patriotisme no va més enllà de la cadira.
A part d’aquestes roïndats, el debat és interessant, ja que probablement la creació d’empreses fortes (ara sembla que se’n diuen empreses “campiones”) a nivell europeu és desitjable. Però, en tot cas, fent-ho, impulsant-ho, des del Govern d’Europa, no des de el Govern d’un dels seus Estat membres, en aquest cas l’alemany. Hi ha una altra operació de nivell geogràfic superior, l’OPA de Mittal sobre Arcelor, i aquí els moviments defensius són a escala europea, no sé si massa coordinats, però.
La construcció d’Europa ha de ser feta per organismes europeus. Si es pretén fer-la des d’algun pol amb interessos propis i/o de força, o si pretenem no fer-la mantenint els vells Estat - nació no anirem enlloc. En aquest darrers supòsits es lògic que es produeixin resistències d’alguns Estats i actituds defensives per no fer el babau, malgrat no sigui el desitjat.
Madrid, 23 de febrer.
1 comentari:
Se n'ha parlat molt de l'OPA sobre Endesa de Gas Natural i quan semblava que aquesta informació deixava d'ocupar els grans titulars a la premsa, surt E-on del "no-res". Personalment, trobo molt encertat el tractament que al llarg d'aquest article fas d'aquesta notícia. L'excés d'informació a vegades ens pot colapsar i el desglosssament realitzat a l'article ens ajuda a entendre amb major facilitat la posició que cada part ha adoptat. En darrer lloc, senyalar que el títol m'ha sobtat molt, no esperava trobar aquesta notícia sota aquest títol. Nogensmenys, he de destacar que el paral·lelisme entre ambdós elements ha estat molt ben trobat.
Publica un comentari a l'entrada