Palplantat durant dues hores al Passeig de Gràcia en mig de la cridòria separatista el passat 10 de juliol, potser, ves a saber, pel cap del Cap dels socialistes catalans va passar el següent pensament:
“Què hem fet nosaltres per que creixés semblant criatura? Ja sabem el que han fet els “altres”, els uns i els altres. Per això som aquí. Però, què hem fet nosaltres, aquí i allà? El que sento al meu voltant no és pas el que -des de fa molt temps- hem vingut dient que volíem.
Què hem de fer ara? Continuar fent el que hem fet, o no hem fet, o posar peus en terra? Potser és hora de corregir aquesta deriva, o al menys no participar-hi més. Potser. Pot ser dur. Òbviament. Ser clar i mantenir el rumb propi és difícil, i moltes vegades incomprès i blasmat. Però, potser, potser, ara és necessari.”
Què deu passar pel cap dels de dalt que han de prendre decisions complicades i marcar directrius?
Madrid, 7 de setembre.
“Què hem fet nosaltres per que creixés semblant criatura? Ja sabem el que han fet els “altres”, els uns i els altres. Per això som aquí. Però, què hem fet nosaltres, aquí i allà? El que sento al meu voltant no és pas el que -des de fa molt temps- hem vingut dient que volíem.
Què hem de fer ara? Continuar fent el que hem fet, o no hem fet, o posar peus en terra? Potser és hora de corregir aquesta deriva, o al menys no participar-hi més. Potser. Pot ser dur. Òbviament. Ser clar i mantenir el rumb propi és difícil, i moltes vegades incomprès i blasmat. Però, potser, potser, ara és necessari.”
Què deu passar pel cap dels de dalt que han de prendre decisions complicades i marcar directrius?
Madrid, 7 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada