23 de juliol, 2010

Gràcies Alberto, gràcies Andy.


Ens esteu fent passar un bon Tour. Fa uns dies el canvi et va jugar una mala passada, Andy, però són les coses de la competició. Un sobrevingut, un petit error, un descuit, un defalliment, pot capgirar la situació que podia semblar dominada. Ho veiem en tots els esports, i en la vida, en algun moment. Però la qualitat, la superioritat s’acaba imposant i si més no, el reconeixement hi és. L’Alberto, ahir, crec que amb el seu gest ens va mostrar que a més d’un gran ciclista és una gran persona. Qui parlava de que no tenia fair play? Tots dos són força joves encara per que puguem augurar uns bons Tours venidors i pensar, rediantre!, com pugen, quina força, quin patiment, què maco!

Ara s’ho guanyaran definitivament, l’un o l’altre, a cara o creu, sols contra ells mateixos, el dissabte a la contrarellotge i serem molts els que ens fareu estar penjats de la tele. Gràcies.

Mataró, 23 de juliol.