Un punxot (traducció lliure de “zapatazo”) de l’anglès Lampard va estavellar la pilota al travesser llarg i va entrar a la porteria contraria. Però, hàbilment, el porter alemany Neuer la va agafar de seguida i la va treure fent com si no hagués entrat. L’àrbitre, l’uruguaià Larrionda no ho va veure, o no ho va saber veure, i no va donar el gol per vàlid.
Mentre tant, sembla que per les pantalles gegants repetien una i altra vegada que la pilota havia entrat, però l’àrbitre, ajudat pel jutge de línia, ja havia xiulat i segons les regles (alguns diuen anacròniques) per les que es regeix el futbol no es podia tirar enrere. Els anglesos desesperats, ja que haguessin empatat el partit (2 a 2) i capgirat una situació que al final no varen poder redreçar i van acabar perdent estrepitosament per 4 a 1. L’entrenador anglès, curiosament un italià, es va esgargamellar desprès del partit queixant-se amargament (sempre les queixes són amargues) de que no s’usés la tecnologia que hauria permès als seus jugadors afrontar el partit d’una altra manera. Lladrucs contra el vent. Als mexicans els va passar quelcom semblant front als argentins, un gol en fora de joc repetit una i altra vegada a les pantalles del camp i cap a casa.
L’endemà el President de la FIFA, Blatter, que crec que és suís, va lamentar que s’haguessin produït aquells errors arbitrals que havien perjudicat a uns equips, Va demanar perdó i va dir que es tindrien que tornar a pensar si aplicaven i aprofitaven les tecnologies existents per millorar la justícia de les decisions arbitrals. Ja fa temps que es discuteix del tema i no acaben de decidir-se, és l’eterna lluita dels conservadors (de conservar) contra els progressistes (de progressar).
Bé, són les regles i les circumstàncies amb les que tots els equips va anar a jugar a Sud-àfrica, les que per acció u omissió tenen establertes entre ells ja que això és un club privat. Sí, capcots i emprenyats (suposo) anglesos i mexicans se’n varen entornar a casa seva i fins a la propera oportunitat, que hi tornarà a ser. No, si això no para. Dintre de poc es començaran a celebrar els encontres classificatoris pel Mundial que ve, d’aquí quatre anys.
La competició continua. Ara els alemanys han apallissat als argentins d’en Messi, el de les pilotes d'or. “L’albiceleste”, ni amb l’entrenador que jugava amb la mà de Déu, ha pogut amb els disciplinats germànics. Encara, però, sols estem a quarts de final i queden més encontres. Veurem qui guanya. I d’aquí quatre anys a tornar-hi. Els mitjans ja els va bé, doncs és molt material per omplir notícies i la gent entretinguda.
Mentre tant, sembla que per les pantalles gegants repetien una i altra vegada que la pilota havia entrat, però l’àrbitre, ajudat pel jutge de línia, ja havia xiulat i segons les regles (alguns diuen anacròniques) per les que es regeix el futbol no es podia tirar enrere. Els anglesos desesperats, ja que haguessin empatat el partit (2 a 2) i capgirat una situació que al final no varen poder redreçar i van acabar perdent estrepitosament per 4 a 1. L’entrenador anglès, curiosament un italià, es va esgargamellar desprès del partit queixant-se amargament (sempre les queixes són amargues) de que no s’usés la tecnologia que hauria permès als seus jugadors afrontar el partit d’una altra manera. Lladrucs contra el vent. Als mexicans els va passar quelcom semblant front als argentins, un gol en fora de joc repetit una i altra vegada a les pantalles del camp i cap a casa.
L’endemà el President de la FIFA, Blatter, que crec que és suís, va lamentar que s’haguessin produït aquells errors arbitrals que havien perjudicat a uns equips, Va demanar perdó i va dir que es tindrien que tornar a pensar si aplicaven i aprofitaven les tecnologies existents per millorar la justícia de les decisions arbitrals. Ja fa temps que es discuteix del tema i no acaben de decidir-se, és l’eterna lluita dels conservadors (de conservar) contra els progressistes (de progressar).
Bé, són les regles i les circumstàncies amb les que tots els equips va anar a jugar a Sud-àfrica, les que per acció u omissió tenen establertes entre ells ja que això és un club privat. Sí, capcots i emprenyats (suposo) anglesos i mexicans se’n varen entornar a casa seva i fins a la propera oportunitat, que hi tornarà a ser. No, si això no para. Dintre de poc es començaran a celebrar els encontres classificatoris pel Mundial que ve, d’aquí quatre anys.
La competició continua. Ara els alemanys han apallissat als argentins d’en Messi, el de les pilotes d'or. “L’albiceleste”, ni amb l’entrenador que jugava amb la mà de Déu, ha pogut amb els disciplinats germànics. Encara, però, sols estem a quarts de final i queden més encontres. Veurem qui guanya. I d’aquí quatre anys a tornar-hi. Els mitjans ja els va bé, doncs és molt material per omplir notícies i la gent entretinguda.
Res, aquests dies parlem de futbol, i avui comença el Tour de França. Quines migdiades davant la tele tot fent la becaina.
Mataró, 3 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada