13 de desembre, 2007

Reaccions/Precisions.

Dec haver trepitjat un ull de poll. No hi ha res com fer algun comentari iconoclasta per aixecar enceses reaccions. Mai una entrada d’aquest blog havia provocat tants comentaris ni interès mediàtic com el que vaig dedicar a la CCRTV. Em recorda la reacció que vaig provocar ja fa temps al titllar de “carlinada”una determinada actuació governamental. He de dir que he conegut coses curioses que no sabia (que vaig estar en determinades travesses. Si, per això estava en aquells temps!) i interpretacions exactament contraries al que volia dir (la causa de la determinant del mercat) suposo que perquè no hem vaig saber explicar prou bé.

Vull fer, però, algunes precisions.

1. Malgrat la meva condició de militant socialista les opinions que expresso en el meu blog son completament personals i no tenen perquè reflectir posicions orgàniques i públiques del meu partit, el PSC. (Lamento Carme, l’embolic en que et vas trobar ahir per culpa meva) N’hi ha prou mostres d’aquesta afirmació en el propi blog. Crec que el blog és una eina d’expressió que permet vesar públicament (encara que de circulació més informal que els mitjans de comunicació, que evidentment no poden ni ho han de fer) pensaments, reflexions i opinions sense cap voluntat d’assentar càtedra, fins i tot en el convenciment de que la seva exposició pot comportar respostes que les modifiquin. Per mi és més un mitjà personal que al ser públic esdevé més un mitjà d’expressió.

2. Respecte al tema que ens ocupa (la CCRTV). Continuo pensant que una cosa és el que hauria de ser i una altra és el que és. Però aquesta meva opinió no és res més que això: meva i opinió. Ni pretenc que sigui compartida, ja que comprenc la pluralitat de tota col·lectivitat, ni pretenc que sigui cap dogma ni teoria ja sols és fruit de percepcions subjectives. Partint d’aquest fet, agreixo tots els comentaris que s’hi ha fet (i els que es faran) encara que lamento el to d’alguns ja que penso que el debat s’ha de fer amb respecte.

3. La conclusió final de l’entrada en qüestió està formulada en forma d’interrogació i no d’afirmació. És a dir, a partir d’un anàlisi -que pot estar equivocat- obro la porta a una nova reflexió en clau irònica. Vaja!, així esperava que s’entengués, encara que tal com està el pati entenc que hi ha poc sentit del humor. Som tant seriosos, i tot és tant transcendent... Noi, és que ens hi va el SER i el ESSER!!

4. I precisament la reflexió que pretenc està en base del debat democràtic de com ha de ser un servei públic d’informació. És arribant a una hipotètica conclusió de la seva impossibilitat és quant proposo l’abandonament del servei públic ja que crec que no es poden (no s’han de) sufragar amb diners públics (del comú) actuacions fraccionals. Aquest debat el considero summament important ja que també opino que en les nostres col·lectivitats democràtiques hi ha persones i grups que monopolitzen i segresten parcel·les col·lectives amb interessos personals i/o gremials pròpis. Evidentment aquests grups reaccionen ensenyant dents i urpes davant la possibilitat de perdre les seves privilegiades posicions. Debat important, aquest, en el món d’avui.

5. I no os hi molesteu massa, que haureu d’anar a cal apotecari a cuidar-vos la nafra d’estómac.

Mataró, 13 de gener.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan la prepotència s'imposa a la humilitat, en surt un article com el seu.

Seguirem esperant que ens parli sobre el seu punt de vista amb la COM i Barcelona TV...o això no toca????

Unknown ha dit...

Gràcies per mantenir la seva postura, tot i les pressions, insults, etc...

Pedro ha dit...

Tots sabem perquè està tan nerviós senyor Mas, l'únic conseller amb cara i ulls del govern és el senyor Tresserres i s'ha aprovat la llei dels mitjans. Si vol fer un debat serè em sembla que té les de perdre, ara bé, si vostè i la gent del seu partit prefereixen les metàfores rerlacionades amb crostes perquè venen eleccions no hi haurà debat possible.