15 de desembre, 2007

Pel dret a decidir.

Baixo de l’avió després del meu període setmanal aclaparat per la premsa “local” (local de Madrid) i poso, anat cap a casa, la ràdio “nacional” (nacional de Catalunya). Noticia destacada i curiosa a l’informatiu de les comarques barcelonines (sic) encara que no novedosa: Moguda cívica i institucional per aconseguir el reconeixement d’una vegueria pel Gran Penedès. “Ara l’àmbit de planificació. Demà la vegueria pròpia”

Bé, se’n parla i des de fa temps de l’establiment de vegueries (a afegir a la ja complexa organització administrativa de Catalunya). De fet l’Estatut recull la figura:

ARTICLE 90. LA VEGUERIA
1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis.
La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.

Però que jo sàpiga no hi ha encara cap proposta oficial sobre la taula. S’està estudiant, ja que s’ha de desenvolupar el que diu l’Estatut:

Article 91.

4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.

Fins ara, la única divisió normativitzada d’aquest tema està continguda al Pla territorial general de Catalunya que defineix els àmbits de planificació. D’aquí la proposta d’establir el Gran Penedès com a àmbit de planificació.

A Wiquipèdia ja hi ha una entrada sobre el Gran Penedès. Curiosa l’explicació de com es va avortar la seva possibilitat l’any 1938. No sé, cap explicació de la divisió comarcal de Pau Vila al temps de la República. Tot és culpa de l’Estat i del franquisme. El perill de la falta de rigor a Wiquipèdia.

D’aquest article salto a la web pròpia del impulsors del tema. Molta unanimitat institucional. Molta participació de la nostra extensa i heterogènia societat civil. Molta voluntat de ser. Però, més enllà de velles històries, poca explicació de quina administració s’ha de bastir per servir als ciutadans/es.

El manifest del 2005 comença així:

Els sotasignants manifestem públicament davant del poble català, del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, la nostra ferma voluntat de constituir una vegueria pròpia que abasti les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, en el marc de la nova divisió territorial del nostre país.

Considerem que cal aprofitar l’oportunitat històrica, única i irrepetible que se’ns presenta, per a debatre i decidir sobre el nostre futur comunitari i el nostre encaix dins l’organització territorial de Catalunya. És l’hora de fer realitat les nostres demandes d’unitat i d’autonomia
.

Més endavant descriu les avantatges que comportaria:

La recuperació d’una vegueria pròpia comportaria avantatges molt importants:

· Refermaria la nostra capacitat de decisió a l’hora de definir les grans línies estratègiques del nostre territori, que, per la situació geogràfica que té, pateix les pressions metropolitanes.

· Permetria gestionar millor els serveis públics i les infraestructures, així com l’ús dels recursos públics en general, en apropar la gestió a la ciutadania.

· Ens donaria força i sobirania a l’hora de participar en les decisions de futur del país, en poder disposar d’una veu pròpia i deixaríem de ser un mer receptacle de decisions preses en instàncies foranes.

· Reforçaria els llaços socials i culturals que han anat forjant la nostra identitat, contribuint a una millor qualitat de vida.

(Els ressaltats són meus)

No sé, tot això és una música bastant estesa i que em (ens) sona força.

Hi ha molts precedents de propostes d’aquesta mena en els moments que s’estableix una nova organització territorial a qualsevol nivell. Quan es va fer el mapa de les CCAA a Espanya va sortir La Rioja o Cantabria, i no va sortir Lleó , per exemple. Quan es va fer les comarques a Catalunya va sortir el Pla de l’Estany o l’Alta Ribagorça, i no va sortir el Moianès o el Lluçanès per exemple. Quant qualsevol municipi gran fa una delimitació de barris o de districtes sempre hi ha problemes, greuges i queixes. Ara, una hipotètica creació de vegueries aflora novament aquesta mena de sentiments de pertinença.

Massa història. Massa passat i poc futur! No hem superat, pel que es veu, la divisió del segle XIX entre carlins i liberals.

Mataró, 13 de desembre.

7 comentaris:

Pedro ha dit...

Realment a vostè no se li ha passat per la cabòria que si els del Penedès reclamem una vegueria pròpia és per millorar el nostre futur i fugir de la metròpoli que ho engoleix tot? Realment no s'ho ha plantejat?
No m'estranya el clatellot que va rebre el seu partit a les eleccions vilafranquines...

Manuel Mas i Estela ha dit...

Si, home si que se m’havia ocorregut. Vaig començar la meva carrera professional, ja fa molts anys, fent urbanisme. La realitat i la seva evolució és molt dura. Ja ho dic al final: carlins i liberals, com al s. XIX.

Laia Gomis ha dit...

Manel, en aquest escrit parles d'un tema que per les terres penedesnques (emprant el llenguatge d'aquells que demanen la vegueria del penedès)coneixem de molt a prop.

Les velles reivindicacions tornen a néixer, ara amb un cert toc de modernitat perquè no sigui dit. Tanmateix, malgrat els manifestos i les declaracions de bones intencions, que hi ha al darrera??? Aquí és quan apareix l’incòmode silenci i quan t’interesses pel projecte per conèixer sobre que es fonamenta, la primer reacció és omplir-te d’informació. Simplement aparença perquè quan la llegeixes detingudament i l’analitzes constates que s’ha d’agafar amb pinces tot el que allà s’hi recull. Ara el millor de tot és quan preguntes aspectes que van més enllà dels pamflets que amablement sempre et proporcionen... els gran partidaris de la vegueria del penedès es queden sense resposta i apareix de nou el silenci que abans esmentava.

Aquesta almenys ha estat la meva experiència personal, crec que ens trobem en un moment en el qual hi ha moltes qüestions més prioritàries que tornar a obrir la vella caixa dels trons perquè la música que surt del seu interior, la coneixem prou bé tots plegats.

Una abraçada!

Laia

Manuel Mas i Estela ha dit...

Hola Laia!
Gràcies pel teu comentari.
No ho vaig posar, però una de les coses que em va preocupar del manifest era la defensa de la vinya i del vi com a “essències” del territori i com a base econòmica del mateix. Ja sé que és important per aquestes terres, però sincerament no crec que el futur a casa nostra, a tots els racons de casa nostra, estigui en el sector primari de l’economia. Això ens ha de portar a reflexions més complexes de cap a on hem d’anar. Que hem de mantenir el territori és cert, però hem de compaginar-ho amb el desenvolupament econòmic. La por ha ser engolits per les dues àrees metropolitanes, la de Barcelona i la Tarragona plana sobre el tema. La por, no l’oportunitat que això pot representar. Per això dic que a Catalunya hi ha massa carlins.
Una abraçada.

Laia Gomis ha dit...

Manel, en la teva resposta has esmentaves una qüestió que conec de ben a prop, el vi i les vinyes i segurament l'estret lligam que m'uneix ambdós elements provoquen que no em pugui aguantar d'escriure unes ràpides i procuraré sintètiques paraules.

L'agricultura a casa nostra té els dies comptats, que ningú no s'enganyi perquè tota la colla que van darrera de les pancartes a les manifestacions s'omplen la boca parlant del vi i de la vinya però quan els convides a venir a veremar aleshores fugen d'estudi.

A més, molts reclamen la vegueria quan són els primers en vendre's les seves vinyes i amb els diners a la butxaca defensen les vinyes, darrera d'una pancarta...una posició totalment legítima però no massa coherent.

Hi ha tantes incongruències en aquestes revindicacions que si com a mínim els pilars fossin sòlids no tindria res a dir però com les bases sobre les quals es recolzen trontollen, no vull amagar aquesta evidència que molts penedesencs constatem.

Ho sento per incidir novament en aquest assumpte però no me n'he pogut estar d'afegir aquestes paraules.

Una abraçada!

Laia

JG ha dit...

Senyor diputat:
Mentre la majoria de Comunitats Autònomes de l’Estat tenen estructurada, consensuada i intacta la seva pròpia organització territorial (aquella que els permet, entre d’altres coses, donar representació als interessos de l'àmbit local, cada vegada més important als nostres dies per la creixent proximitat de les polítiques públiques al ciutadà), a Catalunya encara ens barallem per com han de ser els nostres límits pels quals la Generalitat ha de descentralitzar els seus serveis. Són les comarques? Són les vegueries? Sigui el que sigui, està clar que les províncies en les que vostès, els polítics, encara es resguarden, no podran continuar sent el futur territorial de Catalunya.
Evidentment el poder de modificar les províncies el tenen "las Cortes Generales" on molt amablement els catalans cedim a ser representats. Però, què n’han de saber de les necessitats que pateix el territori de Catalunya els més de 300 diputats que no són catalans que hauran de votar?

I també tenim un greu problema, i és que no hi ha territori més centralista a tot l’Estat que la pròpia Catalunya: Tot passa per Barcelona. En fi, fem-nos-ho mirar...
I pel que fa a les demandes del Penedès, vostè diu que la Plataforma, “poca explicació de quina administració s’ha de bastir per servir als ciutadans”. Vostè creu que una iniciativa ciutadana com aquesta ha de proposar com s'han d’organitzar administrativament les Vegueries? Això ho haurà de fer la Generalitat i les Diputacions en base a les estructures que ja tenen. Només faltaria que ara la gent ens haguéssim de posar a fer tots de funcionaris i a sapiguer com es monta una nova administració...

I Laia, si no hi haguessin polítics que planegen Macro-Polígons (CIM) o Macro-Urbanitzacions (POUM Vendrell) allà on no els hem demanat, no es generarien demandes especulatives de sòl, i els pagesos no es vendrien a contracor les vinyes, que tot i donar un rendiment negatiu continuen treballant amb suor i pena. Tu que dius que l’agricultura té els dies comptats, vols dir que acotes gaire l’espinada per anar a collir, o ho fas per treure’t el cuquet de dins? Això fa riure... El problema és que la gent que vivim al Penedès tenim moltes visions del que és la nostra terra: uns de cara a l’agricultura, uns de cara als serveis, uns de cara al turisme, uns de cara a l’urbanisme, uns de cara a la indústria... Fins que no siguem prou madurs per arribar a un consens entre les forces polítiques, socials i econòmiques, i veure què ens interessa en conjunt, no sabrem realment què volem fer amb aquest Penedès que tots estimem i tots veiem canviar a un ritme vertiginós cada dia. Per cert, el PSC des del Govern, de consens no en proporciona massa, aquí al Penedès.

JG ha dit...

Bé, jo que voldria conèixer la seva opinió... però veig que no podrà ser. Gràcies de totes formes, per deixar opinar (hi ha altres blocs de socialistes on no es pot).