Caravaggio. Santa Catalina d'Alexandria. c.1597Últim dia de l’exposició “Caravaggio i la pintura realista europea” al M.N.A.C. Sort que hi hem anat tant bon punt han obert al matí. A l’hora de sortir, al migdia, la cua donava la volta al Palau Nacional. Potser perquè era diumenge, potser perquè sempre esperem al darrer moment, potser perquè la mostra s’ho valia...
Les representacions de caps tallats sembla que agradaven força. Encara que el desconeixement de l’Antic Testament, la mil·lenària historia del poble dels hebreus, pot fer-ho incomprensible a les generacions més “modernes”.
Les representacions de caps tallats sembla que agradaven força. Encara que el desconeixement de l’Antic Testament, la mil·lenària historia del poble dels hebreus, pot fer-ho incomprensible a les generacions més “modernes”.
1 comentari:
Sí senyor! Magnífica l'exposició sobre Caravaggio i els seus contemporanis, en què hi havia alguna natura morta absolutament impressionant.
Mancava, potser, alguna explicació més detallada sobre la seva homosexualitat i el seu caràcter heterodoxe en gairebé tots els aspectes de la vida, que fés més comprensible la seva pintura.
Publica un comentari a l'entrada