El meu corresponent (de càrrec) al grup parlamentari del PP,
Celso Delgado, va proposar als membres de la Mesa i Portaveus de la
Comissió d’Indústria, Turisme i Comerç anar a
Ourense a la Fira
Termatalia dedicada a l’activitat termal i balnearia.
Dins de les meves responsabilitats actuals vaig creure convenient acceptar la invitació i desplaçar-me tot el cap de setmana a veure la
Fira, els seus organitzadors i participants, i conèixer alhora una província gallega que no havia visitat mai.
(Ara sols em queda Lugo).Malgrat llevar-me molt d’hora, com que em vaig perdre a la sortida de l’aeroport de Santiago de Compostela i a l’entrada d’Ourense, vaig arribar a la reunió que en Celso ens havia preparat amb empresaris gallecs del sector del termalisme quan ja s’estava acabant. Vaig visitar la Fira, i després vaig compartir dinar amb el Conselleiro de Medi Ambient ,
Manuel Vázquez, (que recentment ha deixat l’Alcaldia de
Carballino), el President de la Cambra de Comerç, el president del empresaris ourensans, el Director de la Fira, i l’altra membre de la Comissió que hi va anar, a més de l’amfitrió, el diputat del PNV,
José Ramón Beloki. El dia anterior a la inauguració hi havia anat el President de la Comissió,
Antonio Cuevas, i la portaveu adjunta de turisme del GPS,
Ana Mª Fuentes, a més de Diputats de les circumscripcions gallegues: Després de dinar vaig participar a l’acte oficial de lliurament de reconeixements de la Fira. A mi em va correspondre donar el que li van fer a l’Alcaldessa de
Caldes de Montbui, la companya
Montserrat Domènech que és la Presidenta de la secció de
municipis amb aigües termals de la FEMP.
En aquest acte, el Conselleiro va resumir molt bé l’esperit de la fira:
“Als anys 80, el termalisme era el passat. En els 90 es va repensar. Ara al començaments del 2000 és el futur”. Es va obrint camí el fet del termalisme com un ingredient afegit en el sector turístic amb els seus evidents aspectes sanitaris físics i psíquics, i estètics que avui estan tan en boga. Els empresaris del sector van modernitzant-lo i poc a poc es mostren els seus avantatges, malgrat que el seu evident component de tranquil·litat – tant pel fet en si, com pels llocs on s’ubica – casa malament amb el brogit del món d’avui, o potser pel brogit se’n pot treure suc dels balnearis i instal·lacions termals.
Aquesta Fira és un intent més per trobar un agafador per l’economia de la província. Bàsicament agrària, té una potent cooperativa agro-alimentària
COREN, i una indústria tèxtil amb noms de prestigi (
Adolfo Domínguez,
Roberto Verino,
Carolina Herrera,
Purificación García,...) però ara molt afectada també pel trasllat de la producció al països del Tercer Món. Estan fent una aposta pel turisme rural i el turisme termal que té fortes possibilitats i que la Diputació Provincial promociona. Cal dir que tenen moltes i excel·lents mostres de
romànic encara que poc explotades.
Ens van allotjar, com no, al
balneari d’Arnoia, a uns 25 km d’Ourense en mig de la
comarca del Ribeiro on estaven en ple verema. El
vi és una altra de les activitats econòmiques importants de la província ja que a més d’aquesta D.O. n’hi ha tres més: Monterrey, Ribeira Sacra, i Valdeorras.
El diumenge vam aprofitar per fer una mica de turisme que no ens van deixar fer, hospitalàriament, pel nostre compte. La
Diputació es va posar al nostre servei per mostrar-nos la
Ribeira Sacra que és un paratge esplèndid per on el riu Sil passa encaixonat, i portar-nos a dinar la
Parador de Santo Estevo de Ribas do Sil, inaugurat
l’any passat, que val la pena anar, en un antic i grandiós convent franciscà rehabilitat. L’entrada està just al costat del petit i una mica abandonat cementiri de la localitat amb l’església parroquial. Sembla que els nuvis que s’hi casen per fer el banquet de noces al Parador passen per entremig de les tombes. Molt gallec tot plegat, ja que en altres contrades això seria impensable. (Encara que jo em vaig casar a
St. Miquel de Mata que també té el cementiri a la porta de l’església).
El menjar, típic de la terra: “pulpo a feira”, empanada, chuletón, pebrots, tartes i formatges, vi del país i orujo “tostado”.
Una altra bona experiència, i més coneixement del país i de la seva base econòmica. Això del termalisme és per pensar-hi en el sentit de diversificar l’oferta i donar oportunitats diferents al turisme.
Madrid, 4 d'octubre.
Mataró, 8 d'octubre.
Bé, jo no tenia gaire elecció ja que me la enviava el “meu” Ministre, i entra dins les meves responsabilitats actuals. El títol de la centenària Comissió fa – als ulls d’avui – força gràcia, com per interessar-s’hi.
